Hi ha certs sectors de la dreta que neguen la violència de gènere per tal de desacreditar el moviment feminista. Intenten posicionar la víctima en el rol de la falsedat i el seu màxim argument és el de "hi ha moltes denúncies falses". Aquesta afirmació, però, és ben fàcil de desmuntar: només cal fer una anàlisi de les dades de la Fiscalia per veure que aquest relat és irrisori.

Les dades parlen

Si mirem les xifres del darrer any, el 2020 es van interposar un total de 150.785 denúncies per violència de gènere a l'Estat. De totes aquestes, no hi ha ni una sola condemna perquè fossin falses, un delicte que està recollit al Codi Penal i castigat amb presó. Segons les dades de la Fiscalia, només s'està fent "un seguiment" de setze assumptes, però, de tots, només en tres casos s'han arribat a incoar diligències de recerca. Aquestes dades contrasten amb la cinquantena de dones que van ser assassinades per la seva parella o exparella el mateix any, de les quals només set havien denunciat, és a dir, menys del 15%.

Si mirem més enrere, passa exactament el mateix. Tant el 2018 com el 2019 hi va haver sis condemnes per denúncies falses respecte als més de 160.000 casos anuals. I si mirem la sèrie històrica, el percentatge de denúncies falses en cas que totes les causes en tramitació rebessin una sentència condemnatòria, el percentatge màxim final seria del 0,01%. La proporció entre els procediments per denúncia falsa des del 2009 en què s'ha dictat sentència condemnatòria és del 0,0069%.

Pixabay

El qüestionament de la víctima

Tot i les evidents dades que desmenteixen el relat dels negacionistes, aquest discurs ens hauria de fer reflexionar sobre per què la violència de gènere és l'únic delicte en què es qüestiona d'una manera tan brutal la denúncia de la víctima i la paraula de les dones, quan és el delicte pel qual menys denúncies falses es registren.

Un exemple clar i mediàtic és el cas de la víctima de la Manada, que va ser perseguida per detectius privats que van seguir la seva vida privada posterior i les seves publicacions a les xarxes socials i van qüestionar què va fer la nit de l'agressió. I és que molts juristes expliquen que en aquests casos gairebé sempre apareix l'anomenat "dubte patriarcal" entre els magistrats. 

La violència no només són cops

Abans, la violència de gènere només era concebuda com a maltractament, però gràcies a la lluita i els reclams de les dones, avui la societat i la legislació entén i reconeix que la violència és molt més àmplia que les agressions físiques. Precisament, per explicar el que abasta aquest concepte, Amnistia Internacional va desenvolupar la metàfora de l'iceberg.

En aquesta il·lustració, per sobre de l'aigua trobem allò visible, que només és una petita part del que realment s'amaga a sota. Allà hi són els feminicidis, els abusos sexuals, les agressions, les amenaces o els crits; la violència explícita cap a les dones que deixa empremta i que tothom reconeix. Però sota l'aigua, l'iceberg segueix i hi amaga conceptes que en moltes ocasions normalitzem, com per exemple el llenguatge, humor o publicitat sexista, el control, la invisibilització o el menyspreu.

La violència masclista, doncs, s'amaga en formes subtils que solen ser els passos previs als actes de la part superior i que donen lloc a la violència explícita. Per això és tan important saber detectar la violència de gènere en totes les seves formes.

Què fer si n'ets víctima?

Si ets víctima de violència de gènere pots trucar al 061 o al servei d'atenció permanent del 900 900 120 contra la violència masclista, és gratuït i confidencial i funciona cada dia de l'any, durant les 24 hores del dia. S'hi pot accedir per telèfon i correu electrònic, i atén les demandes relacionades amb qualsevol forma de situació de violència contra les dones com peticions d'informació de dones que viuen situacions de violència, sobre els recursos existents a Catalunya en matèria d'assistència a la violència contra les dones, sol·licituds d'assessorament sobre possibles actuacions a realitzar davant una situació de violència contra les dones, procedents de particulars i/o professionals.