La Generalitat va aprovar el 2010 una normativa que estableix que tots els catalans i catalanes tenim el dret a consumir productes etiquetats en català. La realitat, però, és ben diferent. En més del 90% dels productes que consumim només hi ha la informació en castellà i costa molt trobar etiquetes en la nostra llengua. Per què passa això si la llei diu el contrari?
A Catalunya, la llengua de l’etiquetatge la marca el Codi de Consum (Llei 22/2010, de 20 de julio). L’article 128-1, 2b diu que les persones consumidores tenen dret a rebre en català les informacions necessàries per al consum. El que passa és que hi ha una altra normativa europea, a la qual s'acull Espanya, que no diu el mateix.
L'etiquetatge a Espanya està regit pel Reglament (UE) Nº 1169/2011, que va derogar el Reial Decret 1334/1999, i que estipula que "la informació alimentària obligatòria figurarà en una llengua que comprenguin fàcilment els consumidors dels Estats membres on es comercialitza l'aliment". En aquest sentit, s'hi indica una excepció: l'etiquetatge per als "productes tradicionals elaborats i distribuïts exclusivament en l'àmbit d'una comunitat autònoma amb llengua oficial pròpia", és a dir, amb una llengua cooficial.
En mans de l'estat espanyol
El cas és que aquesta norma també afegeix que "els Estats membres en què es comercialitza un aliment podran estipular que les mencions es facilitin en una o més llengües d'entre les llengües oficials de la Unió Europea". És a dir, a Espanya els productes alimentaris hauran d'estar etiquetats, si més no, en espanyol, però el govern de l'Estat també podria ampliar-ho a altres.
És per això que moltes empreses adeqüen les seves pràctiques comercials a la informació que reben de la Comissió Europea quant a les especificitats jurídiques dels diferents estats. L'Estat espanyol ha evitat de manera sistemàtica de comunicar a la Comissió Europea que l'any 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar una llei (22/2010, del Codi de consum) que exigeix l'ús del català en l'etiquetatge comercial. Això fa que moltes d'aquestes empreses no compleixin els seus deures legals d'etiquetar en català els productes comercialitzats a Catalunya. Fins i tot hi ha dues sentències del Tribunal Constitucional espanyol que validen els requisits lingüístics del Codi de consum català.
Sense sancions
Tot i que ja fa 12 anys de la norma, l'incompliment continua present, sense cap sanció per no posar en català les dades obligatòries dels productes, tot i que el Codi de consum contempla sancions de fins a 100.000 euros en cas d'infraccions greus. Per contra, però, totes aquelles empreses que no compleixen la normativa per etiquetar el producte en castellà sí que han patit una sanció econòmica.
El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, alerta que "no hi ha dins de la Unió Europea cap territori amb tantes empreses que actuïn fora de la llei". Per aquest motiu, la Plataforma per la Llengua exigeix al Govern català que apliqui la llei del Codi de consum. "Per descomptat que hi ha empreses que s'han adaptat, però constatem que la majoria, incloses grans multinacionals, encara actuen de manera il·legal en el nostre mercat i fan competència deslleial, impunement, a les empreses que sí que compleixen la llei”, remarca Escuder.
Unsplash
Comprar en català
És per tot això que Plataforma per la Llengua ha creat el portal "Etiqueta't en català" que ofereix informació als ciutadans, les empreses i l'Administració sobre la situació del català en l'etiquetatge. També té un cercador de productes etiquetats en català perquè els consumidors disposin de més informació a l'hora de fer la compra. Aquesta eina, que facilita als consumidors l'accés a la informació, permet que el mercat s'adapti més correctament a les preferències dels usuaris i també facilita la tasca del sector públic a l'hora de supervisar que l'etiquetatge dels productes que es comercialitzen a Catalunya respecti els drets lingüístics que preveu la llei 22/2010, del Codi de Consum.