La bretxa de gènere que viuen les dones al mercat laboral s’accentua molt quan decideixen tenir fills. Segons l’informe d’Impacte de Gènere de l’Estat, en tenir criatures la carrera professional de les dones s’enfonsa encara més en la precarietat, mentre que els homes reforcen les seves carreres. Si a això hi sumem la precarietat juvenil, la crisi de l’habitatge, que no hi ha mecanismes de conciliació laboral, que gairebé no hi ha ajudes a la criança i la manca de corresponsabilitat en les tasques de cura, poques coses fan pensar que la maternitat no serà un obstacle en un món laboral i social tan fràgil. I amb tot això, encara es pregunta a les dones per què no tenen fills.
Per què la maternitat precaritza les dones?
Les dades són clares i parlen per si soles: abans dels 25 anys la bretxa de gènere és evident que existeix, ja que les dones cobren de mitjana un 16% menys per fer la mateixa feina, però és amb l’arribada de la maternitat que es multipliquen les desigualtats.
El mercat laboral penalitza les dones després de ser mares mentre que els homes amb prou feines es veuen afectats després de ser pares, una qüestió que incideix en la bretxa salarial de gènere existent i que arriba a ser del 28% en el naixement del primer fill. Això es tradueix en el fet que els ingressos laborals bruts de les dones minven un 11,2% durant el primer any després de la maternitat i en canvi, els guanys dels pares augmenten un 0,15% en aquest mateix període.
Sacrificar la feina per tenir cura dels fills
La majoria de pares, doncs, mantenen intacta la seva vida laboral i si hi ha algun canvi és per millorar el salari o les hores, mentre que les mares, que són qui en la gran majoria de casos assumeixen les tasques de cura, són les que demanen les excedències, redueixen les jornades o directament abandonen la seva carrera.
I és que de tots els contractes a temps parcial, el 25% són dones que ho fan per tenir cura dels fills, mentre que en el cas dels homes aquest percentatge és del 3,5%. El 95% de treballadors que directament han deixat la seva feina són dones.
Una cursa d'obstacles infinita
Però és que tot és un peix que és mossega la cua. Tot i estar més formades, la bretxa salarial de gènere fa que les dones cobrin de mitjana un 16% menys per fer la mateixa feina. També tenim el sostre de vidre, que ens dificulta accedir als llocs de poder. I això, sumat a la moral judeocristiana que encara regna a la nostra societat, fa que si s’ha de sacrificar alguna carrera laboral per ser pares sigui la de la dona.
Per això, moltes dones decideixen directament no ser mares i les que ho volen ser han de fer-ho en una edat avançada amb tots els riscos que això comporta. Com a resultat, una societat envellida i la natalitat de capa caiguda.
Però és que la dona no només atura la seva carrera en el moment del naixement, sinó que la precarietat es perpetua. Durant l'any següent al naixement, la reculada en els guanys de les dones s'amplia fins al 19,5%, una tendència que continua fins i tot deu anys després del primer fill i s'estabilitza al voltant del 33%. Una dada molt llunyana del que suposa la paternitat en el cas dels homes, que durant aquesta dècada perden un 5% dels ingressos.
La igualtat, un assumpte pendent
En resum, aconseguir la igualtat també en aquest àmbit es tracta d’una tasca de tots, que afecta tots els poders públics i la societat civil i que no concerneix només en l’“elles”. Mesures de conciliació, incentius a la natalitat en una societat cada cop més envellida i la corresponsabilitat a l’hora de cuidar i atendre els fills segueixen sent assumptes pendents al mercat laboral i a la societat del nostre país.