El govern espanyol va anunciar la darrera setmana l’aprovació d’un nou projecte de llei pel Dret a l’Habitatge. Des de l’executiu han tret pit i asseguren que és la primera llei de la història que garantirà una llar digna per a tothom, “una fita històrica per la democràcia”. Els punts més destacats d’aquest projecte és la regulació dels preus dels lloguers a les zones tensionades, l’augment de l’IBI a qui tingui pisos buits, l’augment del nombre d’habitatges protegits en un 30% i més facilitats d’accés i l’aplicació de rebaixes fiscals als propietaris que abaixin els preus. Però… tot això es farà realitat o és aviat per cantar victòria?

Una cursa d’obstacles

Aquesta llei, de moment, només ha passat pel Consell de Ministres i ho ha fet amb un dictamen en contra del Consell General del Poder Judicial per “intervencionista”. Ara, començarà el debat entre partits i haurà de ser aprovada per una majoria al Congrés. La llei se sotmetrà al tràmit parlamentari per la via d'urgència per complir com més aviat millor una de les fites del Pla de Recuperació. 

Com ja hem vist en els darrers episodis de l’hemicicle madrileny, el consens no serà fàcil, ja que bona part de l’oposició considera que va en contra dels propietaris. En cas de ser aprovada, a més, els partits podrien frenar-la amb un recurs al Constitucional, una possibilitat que cada cop agafa més força.   

De fet, si això passés, es basaria en els mateixos arguments que ja ha fet servir el CGPJ per posicionar-se en contra. La gran crítica és que el govern central agafarà massa control en matèria d’habitatge i limitarà les competències que tenen ara els territoris. A parer seu, la nova llei deixaria les comunitats i la gestió municipal en una figura de simples tècnics de la seva tramitació i això suposa una clara “expropiació de les competències”. En aquest sentit, també alerten que  regular l'habitatge correspon a cadascuna de les comunitats autònomes que exerceixen les seves competències d'acord amb l'orientació política majoritària que hi ha i, sense perjudici, de les competències de l'Estat que incideixin en aquesta matèria. 

Així doncs, tot i la il·lusió que ha creat aquesta nova llei per garantir el dret a l’habitatge, encara queda un camí llarg perquè sigui (si arriba mai a ser-ho) una realitat. 

EuropaPress

Què contempla aquesta llei?

Més habitatge social. En primer lloc, la futura norma anirà encaminada a reforçar els parcs públics d'habitatge i afavorir-ne l'accés a través d'instruments que incrementin l'oferta a preus assequibles. En concret, persegueix satisfer la necessitat d'habitatge dels col·lectius més desafavorits, en situació de vulnerabilitat o exclusió social i, amb caràcter general, dels que tinguin més dificultats, com són els joves.

En segon lloc, s'estableix una qualificació indefinida d'habitatge protegit, garantint sempre almenys un període de trenta anys. De la mateixa manera, s'introdueix el concepte d'habitatge assequible incentivat, una figura necessària per incrementar l'oferta a curt termini que pretén afavorir la participació del sector privat i del tercer sector a través de la instrumentació de beneficis de caràcter urbanístic i fiscal, entre d'altres. 

Un altre dels punts que desperta més atenció és la declaració de zones de mercat residencial tensionat per part de les administracions competents en aquesta matèria. La norma estatal incorporarà un procediment de declaració basat en criteris objectius, segons els quals s'aplicaran les mesures encaminades a equilibrar i rebaixar els preus del lloguer a les àrees tensionades. Vinculat a això, s'hi incorpora la definició de grans forquilles amb caràcter general, entenent-les com la persona física o jurídica que sigui titular de més de deu immobles urbans d'ús residencial o una superfície construïda de més de 1.500 metres quadrats, d'idèntic ús.

ACN

Més mesures pel que fa al lloguer

En matèria de preus del lloguer d'habitatge, el projecte estableix nous mecanismes de contenció o baixada, a través de la millora del marc fiscal, pressupostari, o de gestió patrimonial, i de regulació a les àrees tensionades. Igualment es planteja una millora de la regulació de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) per estimular el lloguer d'habitatge habitual a preus assequibles, de manera que estableix en els nous contractes un percentatge de reducció del 50 %, que es podrà incrementar segons diversos criteris. 

En matèria de desnonaments, millores en el procediment en situacions de vulnerabilitat per garantir una comunicació efectiva entre l'òrgan judicial i els serveis socials, i s'assegura que puguin oferir solucions habitacionals als afectats. La llei estableix a més un percentatge mínim del 50% per a habitatge protegit de lloguer dins del sòl de reserva per a aquest tipus, i clarifica la possibilitat que la legislació urbanística pugui fixar una reserva del 30% a sòl urbanitzat. 

La regulació dels lloguers, un dels punts més polèmics, preveu la limitació de rendes per a les persones jurídiques (empreses i institucions) propietàries de més de deu habitatges a les zones que els governs regionals declarin tensionades, en funció d'un índex de preus que s'elaborarà en un termini de 18 mesos des de l'entrada en vigor de la llei. Fonts del Ministeri han indicat que mentre que aquest índex no estigui llest, no es podrà aplicar a les grans forquilles, sobre les quals, això no obstant, sí que recauran mesures generals com la referència a contractes anteriors.