L’enviament de vaixells militars d’Espanya al Mar Negre pel conflicte d’Ucraïna ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre quin ha de ser el paper que ha de tenir l’exèrcit espanyol en ple segle XXI. Es tracta d’un debat històric que surt a la llum cada cop que el govern espanyol es posiciona militarment en un conflicte. Aquest cop vam veure com la ciutadania desenterrava el “no a la guerra”, però dies després la qüestió es tornava a guardar en un calaix fins a la pròxima ocasió. El cert és que la desafecció cap a l'exèrcit no para d’augmentar i mantenir-lo costa més de 20.000 milions d’euros cada any, una despesa que no para d'augmentar.
En els últims trenta anys Espanya ha participat en una quarantena de missions, en què algunes han estat guerres tant sagnants com la de Kosovo, Iraq o el Golf Pèrsic. Què fa ara mateix l'exèrcit? En quins conflictes està participant?
El paper al Pròxim Orient
En aquests moments Espanya té més de 2.200 militars desplegats a 13 països. La missió en què més tropes hi ha desplegades és al Líban. Allà hi són des de 2006, després de la crisi entre Israel i Hezbollah, i ara mateix hi ha uns 650 militars espanyols que formen part dels Cascos Blaus de l’ONU. Segons informen oficialment, intenten “evitar enfrontaments amb Israel” i donen suport a l’exèrcit libanès. L’operació està prevista fins al 31 de gener d’enguany, però tot apunta que es renovarà.
Ben a prop, Espanya té operacions a Turquia, on hi ha un centenar de militars que fan servir un sistema de míssils per protegir el país de possibles atacs sirians. També tenen presència a l’Iraq, on assessoren el govern i treballen conjuntament amb l’exèrcit per “lluitar contra el Daesh”. Exactament el mateix que fan a Tunísia.
Soldats espanyols al Líban / Europa Press
El conflicte més llarg
D’altra banda, Espanya també té operacions a Bòsnia i Hercegovina, que és on més temps fa que hi són. Des del 1992 hi han passat més de 46.000 militars espanyols. Primer, garantien el control de l’armament dels països de l’Antiga Iugoslàvia amb els Casos Blaus, però des de 2014 i fins ara es dediquen a formar les tropes bosnianes.
Operacions menors
A més, també hi ha diverses operacions militars als mars. Al Mediterrani, Espanya hi té cinc equips navals permanents per l’OTAN; al Bàltic té més d’un centenar de militars desplegats per preservar la inviolabilitat dels cels de les repúbliques bàltiques i a l’Oceà Índic hi té missions per lluitar contra la pirateria.
Europa Press
Al continent americà, l’estat espanyol té una operació a Colòmbia. Des de 2016 participen amb les Nacions Unides a fer tasques d’observació per fer complir els acords de pau d’aquest país. Per últim, a l’Àfrica hi ha diverses missions a Mauritània, Mali, Somàlia, a la República Centro Africana i al Golf de Guinea. En la majoria de casos ajuden a formar i assessorar aquests exèrcits.
Un exèrcit comú de la Unió Europea
Ara, la Unió Europea comença el seu camí cap a la militarització. En el context actual, que des de Brussel·les consideren perillós i inestable, la UE es planteja organitzar a partir de 2023 maniobres militars per intentar potenciar la seva capacitat d'actuació. A partir del 2025 aquestes maniobres s'acabaran convertint en una força d'intervenció operativa amb fins a 5.000 militars.