Aquest dijous 25 de novembre és el Dia Internacional de l'eliminació de la Violència contra les Dones i com cada any — i tal com passa també el 8 de març—, veurem com tothom traurà la bandera del feminisme del calaix. D'això se'n diu "purple washing", aprofitar la causa de les dones com a recurs per fer campanyes de màrqueting hipòcrites que no van més enllà d'un eslògan fàcil per treure'n rèdit. En definitiva, aquesta setmana veurem com companyies i institucions es tenyeixen de lila sense parar ni un moment a qüestionar o desconstruir les xarxes patriarcals que mouen les empreses i el món.
Més enllà del màrqueting
El purple whashing, que literalment vol dir "una rentada de cara lila", és, doncs, fer servir l'excusa de la defensa del feminisme com a mecanisme per aconseguir altres interessos. Però això no només passa quan hi ha finalitats publicitàries al darrere, sinó que molts cops el "feminisme" també es fa servir per defensar indirectament polítiques racistes i xenòfobes.
D'això, al nostre país, anem sobrats i només cal recavar una mica en el nostre dia a dia per trobar desenes d'exemples. Quan l'islam surt a debat i un home defensa que les dones no haurien de portar hiyab apel·lant al seu alliberament, ¿realment ho estan fent per defensar la dona o per legitimar la islamofòbia? O quan es produeix una violació i els partits de dreta s'afanyen a sortir per recalcar la nacionalitat de l'agressor, ¿ho estan perquè els importa la violència cap a les dones o per criminalitzar un col·lectiu?
L'activista Brigitte Vasallo, pionera en el desenvolupament del terme "purple washing" en posa diversos al seu llibre 'Pornoburka': " A Colònia hi va haver denúncies de tocaments i abusos sexuals la nit de Nadal i es va construir la imatge dels violadors com a refugiats (rapefugees) i de les violades com a blanques. L'extrema dreta, ben coneguda pel seu masclisme constituent, va poder deixar anar un racisme sense traves per perseguir aquests 'altres homes' violadors, obviant que la violació és una eina d'un patriarcat defensat i promogut per l'extrema dreta, obviant que és un problema endèmic a Europa que no té res a veure amb l'arribada de ningú, invisibilitzant la quantitat descomunal d'assalts sexuals que es produeixen a Europa per part d'homes blancs, i creant un espai discursiu en què les 'altres dones' formen part dels assaltants. Mentre els diaris seguien propagant la imatge dels migrants i refugiats com a violadors, Amnistia Internacional treia un informe on denunciava la quantitat de violència sexual que pateixen les refugiades a Europa, però aquest informe amb prou feines ha tingut repercussió, i menys entre l'extrema dreta", explica al llibre.
Més washings
Però el procés d'instrumentalització de les lluites feministes amb la finalitat de legitimar polítiques d'exclusió contra poblacions minoritzades no és l'única que es fa servir. També existeix el pinkwashing, que apel·la al col·lectiu LGTBI+; el greenwashing, un presumpte compromís amb l'ecologisme; el blackwashing, que entre d'altres feia servir Obama per fer veure els nordsamericans viuen en una societat lliure de racisme només per tenir un president negre; o el redwashing, que s'usa per fer tenir la percepció que una organització, empresa o persona està compromesa amb la igualtat social.
Totes aquestes estratègies que estan a tot arreu fan el mateix: recordar i fer servir una causa quan interessa per treure un benefici personal o professional, sigui econòmic o de reconeixement. És reforçar la vulnerabilitat dels oprimits. És renunciar als valors ètics i socials per l'impuls de seguir a l'onada del capitalisme i consum. És, en definitiva, manipular.