La fast fashion cada cop és més comuna a la nostra societat. Es tracta d’aquella roba, normalment fabricada per grans multinacionals, que té un preu baix i és d’ínfima qualitat, però que consumim impulsivament tot i conèixer la seva obsolescència com a bons esclaus del capitalisme i la moda. El problema és que aquest tipus de consum és totalment inviable a llarg termini, ja que fabricar aquestes peces suposa gastar milions de litres d’aigua i matèries primeres i generar emissions que perjudiquen greument el medi ambient, per no parlar de les condicions infrahumanes que solen tenir els treballadors. És per això que la Unió Europea vol acabar amb la fast fashion i ja té entre mans algunes mesures que s’aplicaran els anys vinents.
La data que marca Europa és 2030. Per aleshores, Brussel·les vol que sigui obligatori que tots els fabricants de roba tinguin l’obligació d’allargar la vida útil dels productes i que cada peça hagi de tenir un percentatge de material reciclat. A això se li sumaria la disminució de les relacions comercials amb Àsia per impulsar la indústria local, que gaudiria d’avantatges fiscals. D’aquesta manera, la UE pretén que millori l’ús dels recursos i es redueixi la petjada de carboni.
Els residus: l'exemple d’Atacama
A més, també estudien prohibir la destrucció de roba i que les companyies estiguin obligades a justificar i informar de quantes peces es desprenen cada any. Fa mesos es van viralitzar unes impactants imatges del desert d’Atacama, a Xile, que van colpir el món. En elles s’hi veia com aquest paratge natural s’ha convertit en autèntic abocador de roba. En aquest desert hi ha quilòmetres de piles de peces de roba rebutjades pels Estats Units, Europa i Àsia, una postal que representa a la perfecció el consumisme en aquesta indústria. A més, aquests residus emeten gasos tòxics mentre es descomponen. En aquesta línia, la UE tampoc vol permetre que les empreses puguin exportar la roba a altres països extracomunitaris per llençar-la allà.
Per tot això, la Unió Europea aposta perquè totes aquestes mesures vagin acompanyades d’un canvi de mentalitat social que faci que els consumidors apostin per roba de més qualitat i durabilitat i per la compra de segona mà.