Mireia Garriga va saber per telèfon que la seva parella havia mort. "En Jordi va sortir de casa un matí amb la seva bici i la seva càmera, súper feliç, i no va tornar; li va donar un atac fulminant al cor, i a mi em van trucar els Mossos d'Esquadra per explicar-me el que havia passat". Feia 18 anys que la Mireia i en Jordi eren companys de vida i tenen dos fills en comú, d'11 i 8 anys, però la Mireia no està reconeguda com la seva vídua ni rep la retribució que li correspondria. En només un any i mig li han denegat la pensió de viduïtat en tres ocasions perquè no s'havien casat ni s'havien registrat com a parella de fet. A ulls de l'Estat, la Mireia i en Jordi ni són ni eren res.
Submergida en el dol i amb la vida trencada, el primer cop de realitat va arribar quan va haver d'anar a recollir les cendres del seu company. Com que no estaven formalment casats, no tenia dret a recollir-les. "Em van dir que no me les podien donar perquè jo no era ningú per en Jordi, i aquesta frase em va impactar molt", explica aquesta dona de 46 anys i natural de Torelló. La segona sotragada va arribar amb la burocràcia, el tancament de l'herència i la gestió amb els bancs. A tot arreu constava com la parella d'en Jordi i no va tenir cap problema en obrir el seu testament vital i fer les gestions bancàries davant de notari. Fins que va haver de sol·licitar la pensió de viduïtat i la Seguretat Social no la va reconèixer, una realitat que ella desconeixia. "Jo soc vídua, però no soc una vídua reconeguda per l'Estat", sentencia, i va ser el gestor qui va dir-li amb duresa que li rebutjarien la pensió. "Em vaig sentir molt jutjada i em vaig estar preguntant durant dies per què no m'havia casat", explica.
El seu cas no és, ni molt menys, una excepció. Més de 10.000 famílies en tot l'Estat espanyol no estan reconegudes per no haver passat per l'altar o el registre, malgrat poder acreditar anys —i dècades— de convivència i/o fills en comú, segons ratifica l'associació Viudedad Igualdad, des d'on Garriga fa pinya amb altres persones —principalment dones— per aconseguir canviar la normativa. Un marc legal que en algunes comunitats autònomes amb Codi Civil propi —com Catalunya— històricament sí que havia contemplat la pensió de viduïtat en parelles de fet no registrades.
Perdre un dret que ja hi havia des de 2007
Girant la vista enrere, el 2007 es va aprovar una Llei de parelles de fet que donava llum verda a les prestacions de viduïtat per a aquest model familiar. En el cas català, s'aplicava el dret civil propi: amb un fill en comú o acreditant una prova de convivència d'un mínim de dos anys ja es podia demostrar que s'era parella de fet i, per tant, tenir accés a la pensió de viduïtat. "Fins i tot els que no tenien fills o padró conjunt podien anar al jutjat a demostrar-ho amb testimonis o paperassa; jo vaig guanyar un judici perquè la parella tenia el rebut conjunt de Canal Plus", explica Àlex Tisminetzky, advocat i soci de Col·lectiu Ronda.
Però el 2014 hi va haver un gir de guió i una sentència del Tribunal Constitucional va determinar que aplicar el Codi Civil català als catalans era discriminatori per a la resta de les parelles de l'Estat, obligant a haver de complir amb el Codi Civil espanyol, segons el qual per rebre la pensió calia inscriure's al llibre de parelles de fet. Des d'aquell moment i fins a l'actualitat, qualsevol persona que sigui parella de fet i no estigui inscrita en un mínim de dos anys al llibre de registre no tindrà dret a la prestació de viduïtat. De fet, aquesta prestació és l'únic reducte que continua exigint aquesta inscripció per tenir ple dret com a parella de fet.
Mireia Garriga: "Quan el gestor em va dir que no em donarien la pensió, em vaig sentir molt jutjada i em vaig preguntar durant dies per què no m'havia casat"
La sentència de 2014 va soscavar la realitat de moltes famílies, però és que, a més, ho va fer sense una transitorietat en la seva aplicació. La interpretació del Tribunal Constitucional es va instaurar de manera dràstica sense que les parelles de fet que es regien pel Codi Civil propi de la seva comunitat autònoma tinguessin cap mena d'informació. "A Catalunya aquest llibre no existia, així que era impossible que els primers dos anys algú hagués pogut estar inscrit en un llibre inexistent", exposa Tisminetzky. I moltes persones que estaven en ple tràmit per la pensió de viduïtat van quedar afectades.
Carmen Pinillos va ser una d'aquestes primeres dones que va sentir l'embat de la llei en contra seu. Va perdre el seu marit el març d'aquell any, just un mes abans de l'aplicació de la llei: és a dir, que quan va iniciar la petició de la pensió encara l'emparava la normativa del 2007. Però amb dues filles en comú i dècades de convivència li van denegar. "A la mateixa Seguretat Social em van dir que hi havia d'haver un error perquè jo complia tots els requisits, així que des de les mateixes oficines em van preparar el recurs, però va venir denegada de nou", recorda la Carmen. També li va rebutjar el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya i el Tribunal Suprem, on es va sentir assenyalada. "Em van dir que jo li hauria d'haver donat forma constitucional a la meva parella sabent que existia aquesta qüestió d'inconstitucionalitat; a sobre et diuen irresponsable, va ser una vergonya el tracte que ens van donar a les primeres i el que continuen donant a parelles que es troben amb aquesta situació".
Carmen Pinillos: "Em van dir que jo li hauria d'haver donat forma constitucional a la meva parella sabent que existia aquesta qüestió d'inconstitucionalitat; a sobre et diuen irresponsable"
Aquesta sensació d'injustícia va empènyer la Carmen a no quedar-se quieta. Sevillana i resident a Begues (Baix Llobregat), en quedar-se vídua es va posar en contacte amb l'Associació Vida, presidida per Silvia Oñate —diputada del PSOE— i que lluitava perquè les parelles de fet s'equiparessin al matrimoni i tinguessin accés a la pensió de viduïtat. "Amb la reforma de la Llei de Seguretat Social de 2021 es van aconseguir modificacions i que es contemplés la pensió per a les parelles de fet, però l'únic que va entrar va ser la modificació sobre la dependència econòmica i el temps de convivència, i es va mantenir el requisit de la inscripció".
Aquesta negativa va ser el detonador de la creació de l'associació Viudedad Igualdad, de la qual Pinillos va ser impulsora l'any 2022 juntament amb altres afectades de tot l'Estat. Actualment són una seixantena de persones —fonamentalment dones— que busquen modificar l'article 221 de la Llei de Pensions de la Seguretat Social. "Volem que s'admeti que qualsevol mitjà de prova admès en dret sigui suficient per demostrar que constituïes una família; a més, és que és una pensió contributiva a la que tens dret, perquè la teva parella ha estat contribuint mensualment amb les seves aportacions a la Seguretat Social," explica Pinillos, però reconeix que el camí està sent ardu i difícil. "Cada vegada que hi ha hagut una reforma de la Llei de Pensions o que es debatia la Llei de Pressupostos hem intentat que s'admeti, però no estem aconseguint res".
Tampoc amb el projecte de Llei de Famílies de 2023, aprovat pel Consell de Ministres el març de 2024 i que no preveu que les parelles sense registrar siguin un model de família. Actualment la llei està en fase de presentació d'esmenes a la totalitat i l'entitat lluita perquè les seves demandes tinguin un forat al text. "És un disbarat, perquè estan sortint contínuament notícies de com es falsifiquen parelles de fet per aconseguir la residència o altres beneficis, però sembla ser que al Govern espanyol i al ministeri de Seguretat Social li segueix sent suficient que existeixi un registre, encara que pugui ser fraudulent", lamenta aquesta sevillana de 66 anys.
Una demanda amb bretxa de gènere
No rebre la pensió de viduïtat no només és una sotragada moral, sinó que impacta en la butxaca de les afectades. La Mireia, per exemple, té tres feines amb les que arriba a un sou entremig del que tenien ella i en Jordi. La bretxa de gènere d'aquesta prestació és demolidora: el 96% de les pensions de viduïtat a Espanya les reben les dones, segons un estudi de 2020 fet per Fedea (Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada). En els últims quatre anys, l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) ha desestimat 1.309 pensions de viduïtat a parelles de fet per no estar registrades, segons dades facilitades per l'organisme a l'associació, sent Catalunya la comunitat amb més sol·licituds denegades. Només el 21% —275— eren d'homes.
Un d'ells va ser Roger Palà, que va perdre a la seva parella sobtadament el 2018. En aquell moment no sabia que 20 anys i un fill en comú no li garantirien la retribució. Precisament va ser el seu advocat, Tisminetzky, que el va alertar. "Em va dir que veia més probable que es declarés una república catalana i el marc jurídic ho reconegués que no que el Constitucional canviés la sentència", recorda amb sorna. I aclareix: "Estem davant d'una llei injusta que no respon a la societat actual, perquè avui dia hi ha moltes maneres de viure en parella i l'ordenament jurídic no hauria de permetre que hi hagués desprotecció social cap a les persones que no trien la via del matrimoni".
Roger Palà: "Tinguem en compte que això es podria canviar amb una votació al Congrés dels Diputats, que en aquest moment té una majoria progressista"
De fet, el que pretenia aconseguir el TC amb la sentència de 2014 era suposadament equiparar els requisits de les parelles de tot l'Estat i lluitar contra el frau. "Tenir una hipoteca, un testament o fills no té cap valor per a la Seguretat Social, però sí que vagis a un notari i paguis una quantitat mínima per constituir-te com a parella", critica la Carmen, que a més alerta que amb el marc actual ja s'han donat casos de parelles que falsifiquen la seva situació per aconseguir altres finalitats, com el permís de residència. "Fins i tot en cas de frau, estaríem parlant de tan pocs casos que el dany que això ocasionaria seria molt menor que el que està ocasionant el fet que hi hagi milers de persones en aquesta situació de vulnerabilitat, sobretot dones", analitza Palà.
Tanmateix, sembla que la lluita s'està lliurant més al carrer que als despatxos. Tant la Carmen com la Mireia creuen que organitzar-se des de l'associació les ajuda a sentir-se més fortes i també els facilita el tracte amb l'administració, tant a l'hora de sol·licitar informació com per reunir-se amb diputats i grups polítics. De fet, s'han trobat amb paraules de suport. "Molts polítics fins i tot ens diuen que és el seu model de família i que desconeixien la situació", exclama la Carmen. En el cas de la Mireia, un any i mig després de la mort d'en Jordi està plenament compromesa amb la seva reivindicació. "Necessitem firmes perquè el Congrés ens avali i ens estem movent pels municipis, entrant instàncies perquè s'adhereixin i tenir més força a Madrid per intentar canviar aquesta llei".
Des del món jurídic, l'esperança es compagina amb l'escepticisme. "Governs i administracions encara no han fet el pas de solucionar-ho i, com a juristes, fins que no veiem la norma canviada no ens ho creurem", diu l'advocat del Col·lectiu Ronda, que acompanya l'entitat quan ho necessita. "Hi ha moltes promeses, però fins que no hi hagi una pressió social als polítics crec que serà molt difícil, perquè intenten reduir al màxim la despesa pública i això podria significar un augment de la despesa en Seguretat Social", explica Tisminetzky.
Palà dona suport a aquesta idea. Periodista i un dels fundadors del mitjà Crític, sospita que no és tant per ideologia com per la manera de gestionar els recursos de l'administració. "És molt fàcil mobilitzar recursos per incrementar la despesa en defensa, en policia o per incrementar els ajuts a les grans empreses, però quan es tracta de mobilitzar recursos públics per garantir drets a les persones en situació de vulnerabilitat, tot és molt complicat", denúncia. Per a ell, la solució passa per interpel·lar els polítics i demanar-los que en parlin a les institucions. "Tinguem en compte que això es podria canviar amb una votació al Congrés dels Diputats, que en aquest moment té una majoria progressista".
La majoria de les parelles creu que tenen accés a la pensió de viduïtat
Malgrat que la sentència d'inconstitucionalitat data de 2014, en l'imaginari col·lectiu encara persisteix la idea que la convivència i els fills són suficients per acreditar la parella de fet i, per tant, la garantia de la viduïtat. "Gairebé ningú ho sap i tothom creu que té dret a aquestes garanties", explica la Carmen, que s'ha trobat amb negatives del seu entorn fins i tot quan els ha adjuntat la documentació. També denuncia que Catalunya no va donar prou publicitat al registre de parelles quan es va crear, tot i que estava estipulat per llei. "Estava atenta perquè vaig promoure que es creés, i no vaig veure que es donés massa publicitat al tema".
Àlex Tisminetzky: "Abans de 2014, fins i tot vaig guanyar un judici perquè la parella tenia el rebut conjunt de Canal Plus"
Hi coincideix la Mireia, que lluita perquè la gent sàpiga que aquesta problemàtica existeix i pugui escollir lliurement. "Estic molt contenta de no haver-nos casat malgrat tots aquests problemes; no crèiem en això i la vida no ens hi va portar, però veig que molta gent del meu entorn s'ha casat després del que m'ha passat", afirma. La resta ho corrobora, també Palà: després del que va viure, ell i la seva actual parella van decidir casar-se amb un objectiu purament instrumental i de seguretat. "Assumeixo una contradicció, però és una contradicció que en aquests moments permet que la meva parella i el meu fill estiguin més protegits".
Aquest col·lectiu no demana que es faci una llei al seu gust, sinó que torni a reconèixer-se un dret que ja estava contemplat el 2007. "Hauríem de poder casar-nos per amor, i tinc ganes de demostrar als meus fills i a la gent que quan ens ajuntem i treballem en comunitat, les coses poden canviar; la política la fem nosaltres", defensa la Mireia. Tampoc no pretenen incentivar el matrimoni, però sí que les parelles siguin conscients del marc legal vigent i, com a elles, no els agafi per sorpresa. Ho diu la Carmen: "Les animo a lluitar perquè es considerin els seus drets o a què directament vagin a registrar-se; et priven d'aquest dret, però fins que no t'hi trobes, no t'ho creus".
