Una vintena d’entitats feministes han unit coneixements i esforços per crear l’Observatori de Violències Institucionals Masclistes (OVIM), el primer a l’Estat espanyol i àmbit europeu, que s’ha presentat aquest divendres a Barcelona davant més de 200 participants. L’OVIM, dotat amb finançament públic, es defineix com “una plataforma de la societat civil, d'incidència política i social, que vigilarà que les institucions compleixin amb la seva obligació de diligència deguda i garantia del dret a una vida lliure de violències masclistes i discriminació de les dones, nenes, nens i adolescents”. Actualment, no hi ha dades d'aquesta discriminació que dia a dia pateixen moltes dones per part de professionals dels serveis socials, les comissaries o els jutjats. I per això, el repte de l'OVIM és recollir denúncies al seu web, les documentarà i exigirà canvis a les administracions.
A l’acte, a l’Ateneu el Poblet, s’ha explicat el funcionament d'aquesta iniciativa: hi ha un equip gestor d’OVIM, format per dues entitats l’Associació Hèlia i Almena Cooperativa Feminista, i una assemblea integrada per la vintena d’entitats d’Andalusia, Canàries, Catalunya, Madrid, Navarra, el País Valencià,i Extremadura. A més compta amb expertes, com l’advocada penalista Laia Serra, Ana Martínez, Lorena Garrido i Marta Cabezas. Catalunya és l’única comunitat que, per ara, ha inclòs la violència institucional en una llei, la d’erradicació de la violència masclista, que va entrar en vigor el desembre de 2020.
Feminista i antiracista
En la presentació han intervingut responsables de diferents entitats que han destacat que l’OVIM neix per lluitar contra les violències de serveis i professionals públics des d’una perspectiva feminista, interseccional i antiracista. “La llei d’estrangeria és violència institucional perquè sempre és una amenaça per a les dones migrants; i fins que no hi ha una condemna ferma de violència masclista no es protegeix la dona”, ha denunciat obertament Liliana Aragón, coordinadora d’Hèlia, que té el programa Veïnes per veïnes, on voluntàries acompanyen a altres dones en els feixucs tràmits amb l’administració. Paqui Perona, presidenta de Veus Gitanes, també ha explicat l’evolució d’entitats de dones gitanes dels barris que han agafat les regnes perquè ningú parli en nom d’elles i ha assegurat que “l’antigitanisme institucional” és, malauradament, ben viu.
Per la seva part, l’advocada Laia Serra ha indicat que el fet que la llei catalana inclogui aquest tipus de violència institucional significa que la mateixa administració admet que hi ha coses que ha de corregir, i espera que s’ampliï a l’Estat.
Serra ha afegit, que en el sistema judicial hi ha canvis també i, “en recents sentències, el tribunal indica que farà una actuació per no revictimitzar la víctima, o que aquesta ho ha patit”, fent referència a la condemna de Dani Alves. “L’OVIM no només documentarà casos, sinó que és un interlocutor per interpel·lar les institucions i demanar-li canvis de forma col·lectiva”, ha afirmat Serra.