Un capellà manipulador i "modern per l'època", vist en bons ulls per part de les famílies i protegit per part del Bisbat va abusar sistemàticament a nens d'entre 8 i 15 anys en les seves estades a parròquies de Barcelona i Caldes d'Estrac, al Maresme. Així ho han denunciat a Catalunya Ràdio fins a 24 víctimes del mossèn Josep Vendrell, mort el 2004, tot i que el nombre de infants abusats per part d'aquest home podria ser molt més alt, ja que va continuar exercint a Montcada i Reixac durant 15 anys, després d'haver comès els abusos: en total, són pràcticament 30 anys actuant amb impunitat a esglésies catalanes, ja que el Bisbat de Barcelona, tot i saber dels escàndols per les denúncies d'algunes de les famílies, en lloc d'expulsar-lo el va anar canviant de parròquia, almenys dues vegades.
Catalunya Ràdio ha pogut parlar amb algunes de les 24 persones que, de moment, denuncien abusos i agressions sexuals de Vendrell entre els anys 60 i 70 a Barcelona i Caldes d'Estrac. Així, els descriuen com un "depredador sexual de manual", una persona "manipuladora i captivadora", que aprofitava la seva imatge de capellà jove i modern, no portava sotana, per exemple, per apropar-se els nens: tot i que algunes famílies van posar el crit al cel pels abusos als seus fills, tal com publica el diari El País, en general els pares de les criatures de les parròquies, escolanies o dels grups d'escolta el veien en bons ulls i cap el qüestionava.
El testimoni de les víctimes
El Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, és l'encarregat de dur a terme una investigació de la pederàstia i els abusos sexuals a l'església espanyola, recollint centenars de casos en els últims mesos. Algunes de les víctimes de Vendrell també li han fet arribar el seu testimoni. A Catalunya Ràdio, Lluís Grau, un dels nens abusats sexualment, detalla la seva experiència: "Sempre molt modern i avançat, aquell dia diu: 'Si poso tots els nanos darrere un llençol amb un forat i treuen el penis, els conec a tots.' I dic, ara algú li saltarà al coll a estrangular-lo... Ningú, cap dels nostres pares va dir res", també com en un viatge que va organitzar el pederasta a Roma el 1970, va ser abusat pràcticament cada dia, a l'hora de fer la migdiada: "Tothom havia d'anar al seu dormitori, menys jo, que anava al d'ell. Allà et tocava el que li venia bé. Evidentment, pantalons i calçotets fora. Et besava la boca, que és el que et deixa el record més fix, que sembla que compartim totes les víctimes."
Vendrell, molt ben valorat entre les famílies de les esglésies en què va exercir, també va treballar al grup escolta Aurèli Escré, vinculat a la parròquia de Sant Tomàs d'Aquino, on l'han denunciat una desena de víctimes. Entre elles, Leopoldo Lluc, que assegura que si bé alguns pares el van arribar a denunciar, la resta li van donar suport: Va haver-hi el pare d'un dels nens que va anar a denunciar al bisbat, uns altres a la policia... I automàticament aquests nens van marxar de l'agrupament. Ningú sabíem per què marxaven de l'agrupament. Per als nostres pares el capellà era un ídol".
Les justificacions de l'arquebisbat per no obrir una investigació
Després d'haver-se fet pública la denúncia, l'arxidiòcesi de Barcelona dirigida per Joan Josep Omella ha indicat al diari El País que encara no han obert cap investigació. Això xoca amb les regles del Vaticà del 2020 per acabar amb aquest encobriment dels abusadors sexuals dins l'Església catòlica, mentre que des de Barcelona justifiquen la seva inacció davant el que seria un depredador sexual perquè les víctimes no han acudit a denunciar-ho al bisbat, negant la seva credibilitat: "Cap estat de dret en democràcia permet la delació anònima, és a dir, la denúncia sense que consti el denunciat; tampoc ho permet el Dret canònic. En cas contrari, ens trobaríem davant un sistema polític i social totalitari, sense llibertat, en què els ciutadans viurien amb temor constant a ser denunciats anònimament i sense defensa efectiva", ha respost l'arquebisbat al mitjà, davant la seva petició d'informació.
Tot i que la via judicial està descartada, ja que el violador va morir el 2004, les víctimes han decidit denunciar-ho públicament i al Defensor del Poble, en alguns casos 50 anys després que abusessin d'ells. A més, deixen clar que no volen una indemnització, sinó denunciar l'encobriment del Bisbat i que se'ls reconegui com a víctimes, fet que els permetria accedir a atenció psicològica.