Pablo Muñoz i Cruz Morcillo treballen al diari espanyol ABC. Allí van publicar una escolta telefònica on dos investigats de la “camorra” napolitana parlen sobre Luis Bárcenas, l'extresorer del PP en presó provisional sense fiança pel cas Gürtel. El fiscal demana ara pels periodistes dos anys i sis mesos de presó pel delicte de descobriment i revelació de secrets. L’altra acusació, exercida pel mateix Bárcenas, vol tres anys de presó. A més, la Fiscalia sol·licita 50 euros diaris de multa en 20 mesos, és a dir, 30.000 euros. La informació es va publicar quan la investigació que incloïa la conversa ja no era secreta.

Muñoz i Morcillo, però, estan de sort. Els seus col·legues turcs Rohat Aktas, Gülsen Yildiz i Mohammed Zahir al-Shergat i el rus Dmitiri Tsilikin van ser assassinats mentre feien la seva feina.

Les violacions de la llibertat d’informació han augmentat un 30% el primer trimestre del 2016 en comparació a l’últim del 2015, segons dades del Centre Europeu per la Llibertat de Premsa. El mapa d’agressions i censures s’ha vist incrementat en 301 nous casos en aquest període.

Nou incidents a Espanya

El catàleg d’incidents recull els quatre periodistes assassinats, a més de 43 casos d'assalt físic (entre ells el diputat ucraïnès que va trencar el braç al director del diari local de Nova Kakhovka) i 87 d'intimidació, que inclou l'abús psicològic, assetjament sexual i cibernètic, i difamació.

"El conflicte a Turquia i Ucraïna oriental, a més de l’abús de la llei (com ara processar als periodistes com a terroristes), tenen un efecte negatiu sobre la llibertat de premsa a tot el continent", explica Hannah Machlin, de l'equip que confecciona el Mapa de la Llibertat de Premsa.

A l’estat espanyol s’han documentat nou incidents entre l’1 de gener i aquest divendres 13 de maig del 2016, inclòs el cas de Muñoz i Morcillo. Són deu, si afegim l'agressió a la directora de la revista satírica El Jueves. Només una altra passa a Barcelona: un vídeo penjat per Neymar Jr. on anomena “babau” a un periodista, presumiblement Manolo Lama, de la cadena de ràdio Cope.

Assassinats

Això no és res, però. A Rohat Aktas, director del diari en llengua kurda Azadiya Wela, el van trobar mort en un soterrani un mes després de ser tirotejat mentre cobria els enfrontaments entre la guerrilla kurda i l’exèrcit turc. El reporter de tv Gülsen Yildiz va morir en un atac contra un comboi militar a Ankara. Mohammed Zahir al-Shergat va morir per les ferides de bala rebudes mentre cobria un atac d’Estat Islàmic.

Dmitiri Tsilikin, un conegut periodista cultural que treballava per a Vogue i Elle, va morir a ganivetades a casa seva, a Sant Petersburg. Sembla que li feien xantatge per la seva condició homosexual, segons el Centre Europeu per la Llibertat de Premsa.

Més de la meitat de les 43 agressions contra periodistes va ocórrer a Ucraïna, Itàlia i Rússia. Els nou incidents a Itàlia inclouen agressions d’aficionats al futbol descontents amb la cobertura dels seus equips.

A Rússia la cosa no és tan suau. Entre altres casos, hi figura l’atac a sis periodistes a la República d'Ingushètia mentre eren de visita al país acompanyats de membres del Comitè per a la Prevenció de la Tortura.

Turquia, país més perillós

Les morts i també les xifres de detencions de periodistes i de censures confirmen Turquia com el país més perillós per a fer de periodista. Quinze de les 27 detencions es van produir en aquell país i tenen com a protagonistes a periodistes que informaven sobre la violència o les protestes al país.

Les detencions confirmen el patró de conducta de les autoritats turques: planifiquen les detencions de periodistes com a part de les operacions antiterroristes.

Capítol a part mereix l’àmplia gamma de lleis aprovades a finals de 2015 per a restringir la feina dels periodistes.

El Parlament hongarès va aprovar una esmena que restringeix l'accés a la informació pública sobre els serveis estatals i el Ministeri de l'Interior una legislació que penalitza l'ús de serveis codificats en prevenció del terrorisme. El tribunal constitucional del país va decretar inconstitucionals ambdues mesures.

Romania ha aprovat una llei que obligaria els culpables de difamació a pagar multes de fins a 22.000 €. El govern francès també ha donat més competències de control a la Comissió de Vigilància de l’Audiovisual.

Turquia, un altre cop, s’endú la palma. El 4 de març del 2016, un tribunal d'Istanbul va requisar el diari Zaman i el va posar en mans d’un grup de gestors nomenats pel jutge. Zaman és un dels diaris més venuts del país i crític amb el govern islamista moderat del primer ministre Reccep Tayyip Erdogan. "Passem els dies més foscos pel que fa a la llibertat de premsa", va dir el diari en un comunicat. La presa de possessió dels nous gestors es va haver de fer amb protecció policial.

"Els governs apliquen lleis penals de seguretat per a eludir les proteccions que tradicionalment s'ofereixen als periodistes. Escorcollen les redaccions i les cases dels periodistes i els hi confisquen material i documentació. Tot plegat té un efecte negatiu sobre el periodisme d'investigació i no pot justificar-se per raons de seguretat nacional", protesta Dunja Mijatovic, representant de l'OSCE per a la llibertat dels mitjans de comunicació.