Les presons catalanes han experimentat un increment d'episodis de violència, entre reclusos i contra funcionaris, així com les autolesions i suïcidis. De gener a novembre d’aquest any s’han registrat 1.491 agressions entre interns i 329 a funcionaris (a banda de 286 temptatives). Les agressions a funcionaris afecten el 7,2% de la plantilla formada per 4.517 professionals. Així ho reflecteixen les noves estadístiques del Departament de Justícia, que des d'aquesta setmana publica a la seva web en un exercici de transparència i per a buscar solucions.
Les dades d’aquest any mostren unes xifres similars al mateix període del 2023: 1.472 agressions entre interns, i 337 agressions a funcionaris (més 271 de temptatives). En concret, s’han registrat 46 agressions greus a funcionaris als centres penitenciaris catalans aquest any i fins al novembre, mentre van sumar 75 tot l’any 2023 i 52 el 2022, segons els descriptors estadístics dels Serveis Penitenciaris sota l’epígraf Seguretat Interior. El Departament de Justícia classifica les agressions juntament amb els sindicats de presons i en les greus s’inclouen totes les que impliquen baixes laborals.
Primer crim en una presó
Precisament, fa temps que els sindicats de presons denuncien un increment d'incidents i l’anterior equip al capdavant de Justícia, ho va admetre i va contractar un centenar de personal per evitar agressions i autolesions, que s’han incorporat recentment. Les mesures es van veure urgents amb el colpidor assassinat de Núria López, cuinera de la presó de Mas d’Enric, al Catllar (Tarragonès), per part d’un reclús condemnat per assassinat que després es va suïcidar, el març passat. Va ser el primer crim en una presó catalana i de l’Estat espanyol.
Més de 700 mòbils i 500 objectes tallants i punxants
En la nova estadística, també es documenta les requises de material prohibit a les presons catalanes aquest any. Els principals són: 1.595 objectes prohibits, 1.416 substàncies tòxiques, 701 mòbils, 312 objectes tallants i 196 d’objectes punxants, i 55 d’alcohol artesanal. Xifres una mica inferiors al mateix període del 2023.
A més, la presó de Mas d’Enric (amb 850 reclusos), on van matar la Núria, se situa entre els quatre primers centres on es registra més violència i incidents, i per darrera de presons amb més reclusos, com ara Brians 1 (1.100 reclusos i on va la majoria de preventius) i Brians 2 (1.563 persones), segons les estadístiques. Per exemple, aquest any s’han registrat 10 agressions greus a funcionaris a Mas d’Enric, la mateixa xifra que a Brians 1. I, la presó de Ponent, amb una població de 632 reclusos, també apareix com de les més conflictives, amb 9 funcionaris amb lesions greus.
En aquest sentit, els incidents a la presó de Mas d’Enric, juntament amb la presó de Joves i la de Quatre Camins, és destacada a l’estudi Violència intrainstitucional a les presons de Catalunya, elaborat pel reconegut catedràtic de Psicologia de la Violència a la Universitat de Barcelona (UB), Antonio Andrés Pueyo -que és autor de diferents instruments usats als penals catalans per valorar el risc de reincidència (el RisCanvi) i a la policia catalana per graduar la violència contra la dona- juntament amb el professor David Férez Mangas. Analitzen dades oficials i fan propostes que permetin millorar la gestió i prevenció de la violència en els centres penitenciaris des de les teories o perspectives de la de privació, gestió o control administratiu i la teoria de la importació.
Valorar el risc i fer tractaments
A l’estudi, s’han analitzat tres mostres extretes de dades oficials recollides pels Serveis Penitenciaris del Departament de Justícia entre els anys 2017 i el 2022. En concret, s’han desbrossat els 63.946 incidents ocorreguts als penals catalans en aquests cinc anys. També el perfil d’11.046 persones internes que van cometre algun tipus d’incident dins les instal·lacions penitenciàries de Catalunya en aquest període. I finalment, en una tercera part, es compara la situació de 3.108 persones que complien una pena privativa de llibertat, de les quals 1.517 van cometre algun incident violent, i 1.591 persones recluses, no.
“Les causes de la violència convergeixen en un problema on multitud de factors i processos causals conflueixen en un ecosistema com és la presó”, hi afirmen els professors Pueyo i Férez. Hi exposen que és important valorar a les persones sense demora quan ingressen a les presons, des de si tenen addiccions al seu risc de violència. Hi manifesten que “una manera de reduir i prevenir les conductes violentes a la presó són els tractaments penitenciaris”. També proposen la integració del personal de règim interior en la gestió del risc amb la resta de professionals dels centres.
Visites i una bona dieta
Pueyo i Férez recorden que per evitar els conflictes als centres cal potenciar accions de convivència, com les visites familiars, i que el menjar sigui de qualitat. “La dieta alimentària no només és un indicador relacionat amb la qualitat de vida i satisfacció de les persones privades de llibertat, sinó que és un factor associat a la mala conducta institucional, a la violència carcerària i als desordres”, manifesten, i asseguren que “la literatura científica aporta estudis on la dieta influeix significativament en la reducció d’incidents violents i de mala conducta amb una reducció del 10% dels incidents. També exposen que les agressions es concentren en el personal més jove i que per això proposa que es facin equip de treball amb edats diverses.
A l’estudi, s’hi precisa que els incidents que presenten major prevalença són: les agressions lleus entre persones internes (26,2%), alteracions lleus de l'ordre (22,6%), intervencions d'objectes perillosos o prohibits (13,3%), intervenció de substàncies tòxiques (10,5%), autolesions lleus (8,1%), vagues (5,7%) i alteracions greus de l'ordre (4,6%). Pel que fa als greus, es van cometre 409 agressions greus entre reclusos i 217 agressions greus contra els funcionaris de les presons.
També es destaca que del total d’incidents, els comesos per persones internes d’entre 18 i 30 anys l’any 2017 va ser del 39,1%, mentre que l’any 2022 va ser del 52,5%. Per contra, s’indica el nombre d’incidents amb la implicació de persones d’entre 31 a 89 anys no augmenta. Els autors, a més, fan èmfasi que la majoria dels protagonistes d’aquests incidents són autors o acusats de delictes de robatori amb violència (que són la majoria de condemnats), per davant dels condemnats per assassinat o homicidi (n’hi ha un miler a les presons de Catalunya).
Menys sobredosi per drogues durant la Covid-19
A més a més, els professionals destaquen que “una dada interessant que crida l'atenció és la disminució de les sobredosis greus o lleus durant el 2020, coincidint amb l’existència de 100 dies de confinament decretats per la Covid-19”. I raonen que “probablement, les restriccions van generar la circulació d’una menor oferta de substàncies prohibides en els centres penitenciaris". Hi afegeixen que aquesta situació d’aïllament “no es va traduir en un factor macro desestabilitzador que fes augmentar de forma significativa les xifres de violència intrainstitucional o de mala conducta”.
Durant el confinament, el Departament de Justícia va comprar mòbils i tauletes perquè els reclusos fessin connexions amb els seus familiars, i també es va potenciar el tercer grau a persones en la recta final de la seva condemna i amb bon comportament. Això no obstant, les reclusions obligades per evitar contagis de la Covid-19 sí que va ser un dels factors de l’increment de suïcidis i va aflorar casos de salut mental a les presons, com a la societat en general, segons els experts. A les portes d'acomiadar aquest any, 11 persones s’han suïcidat a les presons catalanes; l’any 2022 va ser la xifra més alta:14 reclusos. Els departaments de Justícia i Salut han reforçat els protocols per evitar-ho.
A la foto principal, dos funcionaris de vigilància de la presó de Brians 2. / Foto: Departament de Justícia/ Arxiu
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!