La Secció Tercera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha deixat aquest dimecres vist per a sentència el judici pels atemptats a Catalunya el 17 i 18 d'agost de 2017, que va deixar 16 víctimes mortals i més d'un centenar de ferits.
La vista oral contra Mohamed Houli Chemlal, Driss Oukabir i Said Ben Iazza va començar el passat 10 de novembre i després de 32 sessions ha acabat en espera que el tribunal determini el grau d'implicació dels tres acusats en l'atropellament massiu de La Rambla de Barcelona i el passeig marítim de Cambrils (Tarragona).
Abans de donar per finalitzat el judici, els tres acusats han fet ús de la seva última paraula insistint que no tenien res a veure amb la cèl·lula gihadista que va atemptar en Barcelona i Cambrils. Houli Chemlal ha insistit que va actuar sota amenaces del membres del grup; Driss Oukabir ha assegurat que no tenia cap interès en el que va passar i que hauria intentat evitar-ho de conèixer el pla d'atemptar; i Ben Iazza confia que "les proves parlin per si mateixes".
La Fiscalia de l'Audiència Nacional demana penes que van entre vuit i 41 anys de presó en entendre que, encara que van contribuir als objectius de la cèl·lula gihadista, cap dels acusats no van tenir una participació directa en els atemptats.
Per això, rebutja acusar pel delicte d'assassinat terrorista, discrepant així amb moltes de les acusacions particulars i, en particular, amb les acusacions populars --exercides per l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) i l'Associació 11-M--, que sol·liciten per a Houli Chemlal i Oukabir la pena de presó permanent revisable.
Penediment i negació dels fets dels acusats
En la primera sessió els acusats ja van deixar veure quina seria la seva estratègia de defensa durant el judici. Mohamed Houli Chemlal, únic supervivent en l'explosió de l'habitatge d'Alcanar (Tarragona), on es van preparar els explosius per atemptar, es va acollir al seu dret a no declarar, encara que va mostrar penediment pel succeït i va insistir en la seva col·laboració amb la justícia.
No obstant això, els altres dos acusats es van limitar a respondre als seus advocats, desmarcant-se de la tesi acusatòria de la Fiscalia. Així, Driss Oukabir va assegurar que "mai" havia estat a Alcanar, que no és religiós i que es dedicava a "sortir de festa", "consumir drogues" i "anar amb noies de companyia".
Així mateix, va provar de desmuntar la principal línia d'acusació assenyalant que va llogar una furgoneta dies abans de l'atemptat perquè el seu germà Moussa i els amics d'aquest Mohamed Hichamy i Younes Abouyaaqoub --abatuts després dels atemptats-- li van dir que volien fer una mudança.
Per la seva part, Said Ben Iazza també va negar els fets d'acusació i va dir que no havia tingut contactes ni amb l'imam de Ripoll (Girona) Abdelbaki Es Satty, a qui es considera líder de la cèl·lula gihadista, ni amb Alcanar.
L'acusació contra ell se centra en la suposada ajuda que va deixar a la cèl·lula en deixar la furgoneta amb què Younes Abouyaaqoub va realitzar l'atropellament massiu a La Rambla, així com la seva documentació personal per a, segons la Fiscalia, ocultar la veritable identitat del comprador dels productes químics. L'acusat va explicar que va deixar la furgoneta perquè li van comentar que volien "transportar productes de
Declaracions de les víctimes
Al llarg dels tres mesos de judici han passat davant del tribunal diverses víctimes dels atemptats que van reviure l'ocorregut. "La meva vida va canviar aquell dia i fins al dia d'avui no he trepitjat La Rambla", va afirmar amb veu tremolosa una de les testimonis.
"Tots els sentiments que té un en la vida per lluitar van quedar trencats al terra de La Rambla", va dir Francisco Javier Martínez, pare del nen de tres anys que van morir després de ser atropellat per Younes Abouyaaqoub.
Martínez, representat pels advocats Agustí Carles i Jaume Alonso-Cuevillas --diputat i advocat de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont--, exerceix una de les acusacions particulars, que ha qüestionat part de la investigació: dubta que l'imam Es Satty morís en l'explosió d'Alcanar. Una qüestió que també han posat a sobre de la taula les defenses d'Houli Chemlal i Oukabir.
Totes les víctimes van relatar les seqüeles psicològiques que pateixen des d'aleshores, com a estrès posttraumàtic, ansietat, dificultat per agafar el son. També ho van fer els agents de Mossos d'Esquadra que van abatre Younes Abouyaaqoub a Subirats (Barcelona) i als cinc membres de la cèl·lula que van atemptar a Cambrils.
Canvi de plans
Aquestes testificals van completar els testimonis dels mossos que van desenvolupar la investigació oberta sobre la cèl·lula gihadista. El cap de la unitat antiterrorista de la policia autonòmica en el moment dels fets i l'instructor dels atestats policials van destacar que de les indagacions practicades es va concloure que la intenció era atemptar el 20 d'agost a l'estadi de futbol Camp Nou, la Sagrada Família de Barcelona i la Torre Eiffel de París.
La notícia que l'habitatge d'Alcanar havia saltat pels aires va ser el que va provocar un canvi de plans a la cèl·lula gihadista: Younes Abouyaaqoub va modificar la ruta que havia iniciat i es va dirigir cap a Barcelona, on van morir 14 persones, va explicar l'instructor dels atestats policials i va recollir al seu informe el Ministeri Públic. En la seva fugida, va robar el cotxe de Pau Pérez, que també va morir després de rebre una punyalada.
Hores després de l'ocorregut a La Rambla, va afegir aquest agent, Mohamed Hichamy, el seu germà Omar, Said Aalla, Moussa Oukabir i El Houssaine Abouyaaqoub van ser a Cambrils, al passeig marítim del qual van voler "emular Younes Abouyaaqoub", deixant una altra víctima mortal abans de ser abatuts.
Tanmateix, per a la majoria de les acusacions particulars i les populars, l'única intenció que tenia la cèl·lula era "matar i fer malbé", per la qual cosa creuen que l'explosió d'Alcanar no va alterar el seu objectiu. Per això creuen que els acusats han de ser considerats responsables dels atemptats perquè van participar en els preparatius d'atacar.
El tribunal també ha visionat imatges en les quals apareixen membres de la cèl·lula gihadista preparant explosius o durs vídeos inèdits de les cambres|càmeres de seguretat posicionades en La Rambla de Barcelona que van recollir la trajectòria de la furgoneta. "Fa un recorregut en forma de 's' anant a buscar on hi ha més concentració de gent a La Rambla en aquell moment", va descriure un dels mossos que va analitzar les cintes.
Un jutge estavella
El president del tribunal, el magistrat Alfonso Guevara, ha estat un dels protagonistes del judici|seny pel tracte dispensat cap als lletrats. El seu comportament va portar el Consell General de l'Advocacia Espanyola a presentar una queixa formal davant del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que la va remetre a l'Audiència Nacional i finalment va arxivar.
Un dels esbroncs|batusses més sonats va ser el que va mantenir amb l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, qui després de preguntar diverses vegades sobre què no podia preguntar perquè "no sentia" les indicacions del president, el lletrat va formular protesta i va agrair l'"amabilitat", una cosa que va portar al jutge a renyar-lo.
"La ironia a un altre costat, li ho adverteixo. Crec que no he faltat el respecte a cap, si m'ha demanat que parli alt és per la qual cosa soc parlant alt, però a mi no se'm contesta d'aquesta forma. A mi personalment sí, al que estic representant, no. Si ara és moda no respectar les institucions, aquí es respecten", va dir llavors Guevara.