L’afirmació que a Catalunya no hi ha vocació per exercir de jutge, fiscal o lletrat de l’Administració de Justícia ja no és del tot certa. Així es desprèn del fet que 97 persones s’han presentat per obtenir una de les 50 beques que el Departament de Justícia ha ofert per a opositar a jutge i fiscal. L’objectiu d’aquesta convocatòria és que els jutjats siguin ocupats per més juristes que viuen a Catalunya, que sàpiguen i respectin la llengua pròpia i que no vulguin marxar a la seva comunitat, un cop han complert l’any obligatori en el primer destí, com succeeix actualment, i així reduir l’elevada mobilitat en les plantilles, problema que s’arrossega de fa anys, a més de l'elevat nombre de places vacants.

L’exconsellera Lourdes Ciuró (Junts) va engegar aquesta convocatòria, que es va tancar el 5 d’octubre passat i que s’havia fet en altres mandats, però no amb una xifra de beques tan nombrosa (50 beques anuals durant els pròxims 4 anys) i que ara sembla que ha quedat curta. El Departament de Justícia va informar que es destinaran 2.316.000 euros durant els quatre anys vinents, a raó de 579.000 per any, per a aquestes beques. En aquest sentit, Justícia ha informat ElNacional.cat, que el resultat provisional dels 50 estudiants acceptats es farà públic el 9 de novembre i el llistat definitiu el 21 de desembre.

Les condicions de la beca

Les persones beneficiàries d’aquesta beca rebran 965 euros bruts al mes durant 4 anys, ja que la preparació de les oposicions a jutges i fiscal són força difícils. El Departament de Justícia ha fixat certs requisits als candidats: han de tenir el grau en Dret i no haver transcorregut més de deu anys de l’obtenció del títol, també cal estar empadronat i tenir residència efectiva a Catalunya, almenys cinc anys dels darrers set a comptar des de la publicació de la convocatòria. A més, caldrà haver obtingut a l’expedient acadèmic del grau de Dret una nota mínima de 6 sobre 10, així com tenir coneixements de la llengua catalana (nivell C o equivalent). I, la persona beneficiària que hagi superat l’oposició haurà d’acreditar haver sol·licitat, amb caràcter preferent, la seva plaça o destinació a Catalunya.

Les persones becades hauran de dedicar-se en exclusiva a la preparació de les oposicions i disposar d’una persona preparadora que haurà de ser magistrat, jutge o fiscal i haver accedit a la carrera jurídica o fiscal pel torn lliure. Es requereix que faci 6 mesos que es preparen. El Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) realitzarà el seguiment de les persones becades mitjançant informes mensuals de les persones preparadores i exàmens trimestrals - tipus test i orals- que faran avaluadors externs. Els i les becades hauran de presentar cada mes la justificació econòmica del pagament al preparador.

El perfil dels 73 nous jutges i jutgesses

Precisament, un total 73 nous jutges i jutgesses (52 dones i 21 homes) de la LXX promoció van jurar o prometre el seu càrrec el desembre de 2021 (encara amb restriccions per la covid-19) i es van incorporar al seu primer destí en un jutjat a Catalunya.  El seu perfil majoritari és el d’una dona, de 28 anys de mitjana, que ha trigat uns quatre anys i mig a preparar i aprovar l’oposició i que no procedeix d’una família de juristes (76,4%), segons les dades recollides en l’enquesta que van respondre quan van ingressar a l’Escola Judicial el 2019, situada a Collserola, segons informava el TSJC. S’hi afegia que dels que sí que els tenen o han tingut familiars juristes, en el 5% dels casos són jutges o magistrats i en el 20,6% desenvolupen altres professions jurídiques.

Tot i aquestes incorporacions, el president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, va tornar a insistir en el problema de les vacants en els jutjats de Catalunya durant l'obertura de l'any judicial, el setembre passat. El Ministeri de Justícia encara no ha respost la petició compartida per la sala de govern del TSJC i de totes les associacions judicials que cal aprovar un complement econòmic per als professionals que vulguin venir a treballar a Catalunya, com tenen altres territoris com el País Basc. Les elevades càrregues de treball i l'encariment del nivell de vida són els principals esculls per descartar Catalunya, segons les entitats.

 

A la foto principal, acte de jura dels nous lletrats de l'Administració de Justícia, el desembre de 2021. / Foto: TSJC