El volcà Etna, a l'illa italiana de Sicília, ha experimentat avui una nova erupció al seu cràter sud-est, amb emissió de cendres i lava, mentre va en augment l'amplitud de les tremolors volcàniques, ha informat l'Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia italià (INGV).
L'activitat volcànica ha començat al voltant de les 6.15 hores del matí amb l'emissió de cendres i 40 minuts després s'ha observat la represa de l'activitat al cràter sud-est, el més actiu en les últimes erupcions de l'Etna.
El núvol eruptiu produït per l'activitat actual ha assolit una altura de 9 quilòmetres i és visible des de les localitats de Catània i Taormina, i, segons el model de previsió, es dissipa en direcció est-nord-est.
Font de lava en curs
A més, l'INGV ha constatat l'existència d'una font de lava en curs, amb un modest desbordament des del cràter sud-est, que es dirigeix cap al sud-oest.
Mentrestant, continua l'augment de l'amplitud mitjana de les tremolors volcàniques, amb tendència a continuar augmentant, l'inici de la qual va coincidir amb el començament de l'activitat infrasònica, ha explicat l'INGV en una nota.
El centre de la font de la tremolor es troba a la zona del cràter sud-est, a una altura d'aproximadament entre 2.900 i 3.000 metres sobre el nivell del mar.
Encara que l'INGV ha emès una alerta per al vol, de moment l'activitat actual del volcà no afecta el funcionament de l'Aeroport Internacional de Catània.
Segons ha informat l'Institut, el passat 10 d'agost, les últimes erupcions al cràter sud-est van portar l'Etna a augmentar la seva altitud 33 metres després de les últimes erupcions al seu cràter sud-est i ara el seu nou cim se situa a 3.357 metres sobre el nivell del mar.
Les capes de lava i material piroclàstic expulsats en les freqüents erupcions s'han acumulat en el con del cràter sud-est, el més jove i actiu, i han anat transformant la seva morfologia des del 16 de febrer, quan es va produir el primer episodi del 2021.
Des de 1980, el cràter nord-est estava considerat el més alt del volcà sicilià, amb 3.324 metres, que van arribar a assolir una cota màxima de 3.350 metres el 1981, abans que les seves vores s'anessin erosionant.