El voltor negre ja torna a habitar el massís del Port un segle després que s'hi extingís, després que aquest dimecres han arribat els sis primers exemplars de la que serà una futura colònia. Entre molta expectació i amb molta cura, s'han introduït a la gran gàbia d'aclimatació on viuran els pròxims mesos.
En aquest temps hauran de fer una associació positiva amb l'entorn i se'ls alimentarà amb el mínim contacte humà i sense alterar el seu comportament natural. No està previst que un cop alliberats els espècimens es quedin al massís, però s'espera que ho estableixin com a "zona de cria", i per això s'han construït plataformes niu per facilitar-ho.
La previsió és que arribin una seixantena d'exemplars en deu anys, provinents del centre de recuperació de fauna silvestre del Grup de Rehabilitació de la Fauna Autòctona i el seu Hàbitat (GREFA) de Madrid, on arriben els animals rescatats i acollits en centres de recuperació de fauna salvatge de la península Ibèrica i de cria en captivitat.
El GREFA ja va alliberar els primers voltors negres al país, a Boumort i Alinyà, i allí s'ha aconseguit establir l'espècie al Prepirineu català amb una colònia que ja té una cinquantena d'exemplars i una vintena de parelles. L'objectiu del projecte de reintroducció és "millorar la conservació de l'espècie" a Catalunya i "facilitar el corredor biològic entre les colònies ibèriques i les de la resta d'Europa i Àsia".
Retorn cent anys després
El voltor negre havia desaparegut del massís del Port a principis del segle XX, com altres espècies de rapinyaires i de voltors. Tot i que als anys setanta es va detectar un únic exemplar de voltor negre que hi habitava, es comptabilitza que fa un centenar d'anys, aproximadament, que aquesta espècie s'havia extingit al massís.
Amb la recuperació d'aquesta espècie necròfaga extingida al Port es restableixen tots "els processos ecològics crucials" que fan. El paper dels voltors és important "per reciclar matèria morta de ramats domèstics o animals salvatges, ja que eliminen matèria orgànica i controlen els animals morts que de vegades porten malalties", ha apuntat el director del parc natural dels Ports, Toni Curcó.
Uns mesos d'aclimatació
Els voltors s'han anat entrant un a un, en rigorós silenci dels assistents, dins de la gàbia d'aclimatació que el parc natural va construir l'any passat amb el finançament europeu del fons Next Generation. S'hi estaran entre sis i deu mesos, i durant aquest temps n'arribaran d'altres.
Un grup d'experts, que podran establir-se en una casa forestal pròxima -que encara s'ha de rehabilitar-, s'encarregaran d'alimentar-los amb carn d'escorxadors, però el contacte dels animals amb les persones ha de ser "el mínim possible". "Si no, poden associar humans amb alimentació i han de ser tan feréstecs com sigui possible i que tenim a les persones una mica", ha explicat el director del parc natural. Diverses càmeres de videovigilància permeten fer control dels animals "sense molestar-los".
Un hàbitat llest per a la futura colònia
El voltor negre fa els nius en grans arbres a diferència del voltor comú que els fa a les roques. Dins del projecte s'han construït plataformes niu -finançades pel Govern- que és una altra de les eines del projecte "per facilitar-li la reproducció". També "va bé" l'ús d'enzes, reproduccions dels animals a escala real que fan de reclam per fixar-los a la zona.
I és que quan aquests voltors negres surtin de la gàbia d'acollida el més probable és que es dispersin i no tornin fins que siguin adults i es vulguin reproduir perquè tenen tendència a retornar a les zones on s'han criat, element clau per a la fixació de la colònia. Tots els exemplars alliberats als Ports portaran anelles d'identificació i aparells de geolocalització.