La Xarxa Vives d'Universitats ha reclamat aquest dijous a Brussel·les la inclusió del català, el basc i el gallec a la plataforma 'Online Language Support' (OLS), l'eina que utilitzen els estudiants dins el programa Erasmus+ per estudiar idiomes a la seva universitat de destí. La institució, que aplega vint-i-dues universitats públiques i privades dels Països Catalans, ha denunciat a la sessió de l'intergrup de Minories Nacionals i Llengües al Parlament Europeu d'Estrasburg, que l'exclusió a què s'enfronten aquestes llengües d'Erasmus+, el programa de mobilitat educativa i formativa més important de la Unió Europea, suposa una "anomalia europea".
Discriminació dels territoris de parla catalana
El secretari executiu de la Xarxa Vives d'Universitats i en representació dels governs català, valencià i balear, Ignasi Casadesús, ha denunciat que tant el català, l'eusquera i el gallec, són llengües oficials a Espanya i, per tant, haurien d'estar incloses a la plataforma, que té l'objectiu d'ajudar a conèixer, practicar i millorar l'idioma estranger amb el qual hauran de conviure durant l'estada al país. Durant el seu parlament, ha indicat que es calcula que les universitats dels Països Catalans reben prop de 10.000 alumnes d'Erasmus cada any. En aquest sentit, ha considerat que l'exclusió del català "és anomalia gran" perquè s'impedeix als alumnes a aprendre català de manera normalitzada com es fa amb la resta de llengües. "Assistim a una discriminació en els territoris de parla catalana, ja que no disposem de les mateixes oportunitats", ha reblat.
En la mateixa línia s'ha manifestat la viceconsellera de Política Lingüística del govern basc, Miren Doraban, que ha lamentat que els alumnes que arriben a les universitats del País Basc i Navarra, es troben amb una realitat diferent de la que s'esperaven "s'adonen que també existeix el basc, i que és la llengua normalitzada a la universitat". En aquest sentit, ha reclamat "la protecció de les llengües cooficials" i ha demanat que Europa ha d'implicar-se "en la defensa i la visibilització d'aquestes llengües". A més, Doraban ha explicat que des del País Basc estan desenvolupant una plataforma tecnicopedagògica per aprendre basc, i l'ha posat a disposició de la Comissió Europea. Des de Galicia, el secretari general de Política Lingüística del govern gallec, Valentín García, també ha posat a disposició de la Comissió una plataforma per aprendre gallec.
Portar la qüestió davant la justícia europea
L'acte també ha comptat amb la presència de diversos eurodiputats catalans, els quals han denunciat la situació i han suggerit portar la qüestió davant la justícia europea. Carles Puigdemont ha afirmat que és "bastant sorprenent que el govern espanyol enviés la petició tan tard", en aquest sentit, ha preguntat als membres de la institució, si consideren que ha estat "un factor determinant perquè la Comissió no hagi inclòs les 3 llengües a la plataforma". Amb tot, ha afirmat que es tracta "d'una tendència lingüicida". Finalment, ha emplaçat la Xarxa Vives d'Universitats que es plantegi una estratègia davant aquesta flagrant violació dels drets humans.