Xavier Ten: “S’ha de respectar l’autonomia política de Catalunya i mantenir els jutges de pau"

Francesc Xavier Ten i Figueras (Calella, 1960) és el president de l’Associació catalana en Pro de la Justícia (ACPJ), entitat que el Govern ha distingit amb el guardó Premi Justícia 2022, segons va anunciar dimarts. L’entitat, constituïda el 1987 i formada per jutges de pau titulars, substituts i exjutges de Catalunya, és l'única d’aquest tipus que existeix a l’Estat espanyol. Ten exerceix de jutge de pau de Calella des del 1989, presideix l’ACPJ des del 2002 i ha rebut la medalla d’honor del Departament de Justícia, el 2015 i la Creu distingida de l’orde de Sant Raimon de Penyafort, que concedeix el Ministeri de Justícia, el 2006. Confessa que no podrà recollir personalment el premi que el president Pere Aragonès entregarà en un acte solemne el pròxim 23 de gener perquè tres dies abans se'n va a Mèxic, un viatge que fa temps té programat. El recolliran altres membres de la junta de l’entitat.

El reconeixement d’aquesta associació de jutges de pau és ben oportú. El Govern, primer amb la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró (Junts) i ara amb la consellera Gemma Ubasart, ha defensat amb fermesa que cal mantenir la figura del jutge de pau, que el govern espanyol vol eliminar a través del Projecte de Llei d’Eficiència Processal, que es debat al Congrés. És una negociació política oberta de fa mesos entre els governs de Pere Aragonès i Pedro Sánchez, amb propostes que per ara no convenç a aquest col·lectiu. En alguns territoris de l’Estat espanyol, aquesta figura pot recordar a la del cacic, però a Catalunya són persones escollides pels plens dels ajuntaments, que es formen constantment sobre els canvis legislatius i són properes als ciutadans, s’insisteix.  A banda, s’exposa que la seva retribució és “simbòlica” i hi ha cops que no hi ha candidats a jutges de pau, o qui s’hi presenta ho fa com una tasca de voluntariat, segons Ten. Actualment, 898  municipis catalans del total de 947 tenen jutge de pau, mentre la resta tenen jutjat d’instrucció i primera instància.

Què significa per a l’Associació rebre el Premi Justícia 2022, la més alta distinció de la Generalitat en aquest àmbit?
És un reconeixement, en primer lloc, d’una importància extrema en l'àmbit de la justícia i el dret a Catalunya, i per això sentim una gran satisfacció. I, al mateix temps és un reconeixement a un treball seriós i rigorós que es va desenvolupant des de fa trenta-cinc anys pel moviment associatiu dels jutges de pau i en concret de l’Associació Catalana en pro de la Justícia.

És un reconeixement d'una importància extrema en l'àmbit de la justícia i el dret a Catalunya. I, també al treball rigurós desenvolupat pel moviment associatiu dels jutges de pau des de fa 35 anys

Quan es va crear l’associació i qui en forma part?
L’Associació va ser creada el 31 de març de 1987, essent la primera d’aquest tipus de tot l’Estat. Compta amb prop de 600 socis, tot i que les activitats que organitza van dirigides a tots els jutges i jutgesses de pau de Catalunya. És una entitat sense afany de lucre que aplega als jutges i jutgesses titulars, substituts i exjutges de pau. Catalunya és el seu principal àmbit i extensió.

I els seus objectius?
Fer propostes per a la millor organització de la Justícia, així com potenciar la formació legal dels seus socis amb tota mena de cursos i conferències. Fomentar el diàleg amb altres institucions i associacions, potenciant les relacions institucionals a diversos nivells, tant judicials com governamentals i polítics. Organitzar trobades de jutges i jutgesses de pau a diferents indrets del territori per fomentar els vincles entre tots. I, informar els associats sobre les qüestions legals i tècniques que puguin ser-los d’interès.

Actualment, què fa un jutge de pau?
Actuem en tres àmbits. El primer és el registre civil, que són els naixements, les defuncions i els casaments. Fem certificacions, expedients per matrimonis civils i tota classe de documents que hagin d’anar a l’encarregat del registre civil del partit judicial. També tenim competències per dirimir en judicis verbals de fins a 90 euros i actes de conciliació, que són els que es fan prèviament a interposar una demanda. És a dir, si dues persones tenen un problema i en el jutjat de pau els hi podem solucionar, s’estalviaran haver d’agafar un advocat i un procurador i anar al jutjat primera instància. En l’àmbit penal, ens ocupem dels actes de comunicació: sentències o documentació que s’envien als ciutadans i passen a través dels Jutjats de Pau perquè no s’hagin de desplaçar als jutjats del partit judicial.

El govern espanyol vol eliminar la figura del jutge de pau mentre el Govern defensa aquesta figura a Catalunya. Per què aquesta diferència de criteri?
Segurament perquè no hi ha hagut la implicació associativa ni de formació per part de les autoritats executives d'altres territoris, llevat de Catalunya.

Què implicaria la seva desaparició a Catalunya?
Perdre la proximitat amb la ciutadania perquè, juntament amb la institució del jurat, és el nivell més democràtic que treballa a la justícia. Els jutges de pau han estat escollits pel ple de l’Ajuntament, pels representants democràtics del poble. Aquí comença la proximitat. Sabem en pobles molt petits el prestigi que té el jutge de pau com a “bon home”, una figura sorgida a finals del segle X, de la qual no primem els seus coneixements jurídics, sinó la seva actitud recta i respectada pel poble. És escollit per la ciutadania per dirimir els petits conflictes que puguin tenir entre els seus convilatans. Conflictes que no per ser petits vol dir que no siguin importants.

Es perdria la proximitat amb la ciutadania. Els jutjats de pau, juntament amb el jurat, és el nivell més democràtic que treballa a la justícia. El jutge de pau és escollit per la ciutadania 

Realment els jutges de pau eviten que es portin disputes al jutjat?
Sí, especialment en pobles petits i, per exemple, en casos sobre límits entre finques. O també la reclamació de rendes derivades del lloguer. La conciliació és un acte jurídic en el qual intervenen les parts amb capacitat jurídica i interessos contraposats, amb la finalitat d’assolir un acord per tal d’evitar un plet. L’àmbit d’aplicació és a qualsevol qüestió que pugui ser objecte d’un procediment judicial per tal d’evitar el plet que no sigui de les matèries exceptuades com per exemple: els judicis on hi hagi menor i persones amb la capacitat modificada judicialment per a la lliure administració dels seus béns; els judicis en què estiguin l’Estat, les comunitats autònomes i les altres administracions públiques; el procés de reclamació de responsabilitat civil contra jutges i magistrats i els que es promoguin sobre matèries no susceptibles de transacció ni compromís.

 En els jutjats, l’ús de la llengua catalana és simbòlic, i en els jutjats de pau?
Normalment, les actuacions que venen de jutjats de Catalunya les tramitem en català i les de fora, en castellà, o si una persona ens demana un registre en castellà. Ara, volem reivindicar que la Justícia de Pau compleix el respecte a la llengua catalana, com a llengua oficial i pròpia de Catalunya. Com va dir el Tribunal Constitucional: llengua oficial és la llengua pròpia de la Justícia a Catalunya i, per tant, la llengua d’ús normal de comunicació amb la ciutadania i la documentació que elabora.

Reivindiquem que la Justícia de Pau compleix el respecte a la llengua catalana com a llengua oficial i pròpia de Catalunya

Com reivindica que es mantingui la figura del jutge de pau?
El nostre Estatut i l’autonomia política a la qual tenim dret com a poble ha de ser respectada, i per això demanem, que el projecte de llei d’eficàcia organitzativa del servei públic de Justícia respecti la Justícia de Pau de Catalunya establerta a l’article 109 de l’Estatut. L’Estatut és la formalització del dret a la diferència i ha de ser respectat per les lleis de l’Estat. No es poden dictar ignorant el fet que estem en un estat compost amb estatuts d’autonomia que són asimètrics i, per tant, amb previsions i voluntats diferents. També estem aquí per a reclamar que la Justícia de Pau no resti com un racó dels mals endreços, sinó com un actiu capaç de fer un servei a la ciutadania, donant resposta a molts conflictes i problemes que en l’estat actual de la justícia queden orfes i això és un mal servei al país i a la democràcia. Nosaltres, com a Associació Catalana en Pro de la Justícia, estem treballant frec a frec amb el govern de la Generalitat precisament perquè aquesta figura no desaparegui a Catalunya, on està molt arrelada i ha funcionat. Som l’única associació que queda a l’Estat. Catalunya té competències sobre la justícia de proximitat, que no s’ha desenvolupat perquè diu que es farà segons la Llei orgànica del poder judicial i en el seu moment no va canviar. El projecte que té el Ministeri vol deixar sense jutges de pau a tots els pobles.

Reclamem que la Justícia de Pau no resti com un racó dels mals endreços, sinó com un actiu capaç de fer un servei a la ciutadania

Quines noves competències podrien assumir els jutges de pau? 
Doncs, els judicis de delictes lleus, que abans eren les faltes. Reclamacions de quantitats amb un topall que fixi el legislador d’acord amb el moment, que ara podria ser fins als 10.000 euros. I divorcis consensuats en parelles que no hi hagi fills, fet que trauria feina als jutjats. Les estadístiques parlen per si soles: el grau d’efectivitat de la feina feta pels jutges de pau es veu en l’estadística del Departament de Justícia. El 2021 es van executar 636.458 actuacions, de les quals 137.801 en l’àmbit civil, 128.958 en l’àmbit penal i 369.699 en el de Registre Civil. Ja s’havia intentat fa uns anys, amb el Llibre Blanc de la Justícia que es donessin més competències als jutges de pau perquè veien que s’anaven atapeint els jutjats de primera instància i instrucció. Després, amb el Llibre Verd de l’Administració de Justícia a Catalunya es recollia aquest vessant dels jutges de pau.

Però ara es vol eliminar aquesta figura?
No sabem per què ara pensen diferent, tot i que tenim el suport dels col·lectius i operadors jurídics com graduats socials, advocats, procuradors... perquè saben la feina que fem i veuen amb bons ulls la justícia de pau. Inclús donar-nos més competències per, precisament, alleugerir la feina que tenen els jutjats, que amb aquesta reforma que preveu el ministeri passarien a dir-se Tribunals d’Instància.