L’Església catalana va mobilitzar durant el 2023 més de 65 milions d’euros per atendre necessitats assistencials i pastorals, sumant l’activitat de les diòcesis, de Càritas i Mans Unides, segons les xifres de la memòria anual de les diòcesis amb seu a Catalunya. Se'n van beneficiar d'aquests ajuts 877.000 persones en situació vulnerable. El balanç l’han presentat aquest dijous el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe metropolità de Barcelona i vicepresident de la Conferència Episcopal Tarraconense i el bisbe de Lleida, Salvador Giménez. 

Com es configuren els ajuts? Els bisbats catalans van ingressar el 2023 un total de 141.357.810,28 euros. D’aquesta quantitat, les aportacions directes dels fidels van sumar 70.034.784,22 euros, que representen el 49,7% del total d’ingressos. 39,1 milions es van obtenir per aportacions voluntàries dels fidels (27,8% del total d’ingressos) i 30,8 milions per la via de la X en la declaració de l’IRPF (21,9% dels ingressos). En el mateix capítol d’ingressos es comptabilitzen 19,9 milions per gestió del patrimoni i activitats econòmiques (14,1% del total); 9,5 milions per ingressos extraordinaris (6,8%) i 41,8 milions per altres conceptes (29,7%).

Aportacions dels fidels

Les despeses de les diòcesis catalanes van ascendir a 128.426.113,99 euros el 2023. Les despeses destinades a tasques d’atenció a les persones, van ser en total de 26.768.448,76 euros en el mateix període. Això significa que el 34% del total de 70 milions d'euros ingressats mitjançant les aportacions dels fidels es van dedicar a activitats caritatives i assistencials. A aquests 26,7 milions cal sumar la despesa anual de les entitats socials vinculades als bisbats: 40,4 milions d’euros de las Càrites diocesanes i 3 milions de Mans Unides. S´hi ha de sumar també l’activitat pròpia de les congregacions religioses. El 2023, més de 877.000 persones han rebut suport en els centres assistencials que gestiona l’església diocesana. Aquests centres presten tant atenció sociosanitària, com programes d’acollida i acompanyament a persones en situació de vulnerabilitat.

En el mateix capítol de despeses, una mica més de 48 milions d’euros (34,10% del total) es van destinar a la conservació d’edificis i despeses de funcionament; 25,6 a retribucions del personal seglar (18,20%); 17,5 (12,40%) a retribucions del clergat; 9,1 milions (6,50%) a despeses extraordinàries i 2,3 (1,70%) a aportacions a centres de formació. S'estima que el clergat, els laics i els voluntaris han dedicat un total de 3.591.069 hores a la missió pastoral i assistencial de l'Església. En el tancament de la memòria, el president de la Conferència Episcopal i arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, ha fet una crida a la col·laboració dels fidels i la societat per mantenir viva aquesta tasca: "No sabem quants bons samaritans hi ha entre nosaltres, però sí els nombre de centres assistencials i persones ateses". 

Baptismes i matrimonis

D’acord amb la memòria, l’Església a Catalunya té 1.313 preveres, 159 diaques permanents, 60 seminaristes, 498 monjos i monges de clausura, 3.773 religiosos i religioses i 26 missioners. També hi ha 4.097 catequistes, 6.052 professors de religió, 2.524 voluntaris i agents de pastoral de salut i 11.123 voluntaris de Càritas i 439 de Mans Unides. Pel que fa a les xifres en l’àmbit sagramental, el 2023 es van celebrar a les diòcesis amb seu a Catalunya 12.835 baptismes, 9.651 primeres comunions, 4.981 confirmacions, 2.798 matrimonis, 4.242 uncions dels malalts i 20.886 comunions als hospitals.