L’any 2013 la Xina va arribar a una situació límit pel que fa a la contaminació del cel del país. Algunes ciutats van arribar a l’extrem que en plena llum del dia no es podia veure el sol i és que es va registrar una mitjana de 52,4 micrograms per metre cúbic de partícules contaminants PM2.5, deu vegades més que el límit recomanat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) actualment. És per això que el govern xinès va decidir prendre mesures urgents i gairebé deu anys després, la Xina ha reduït en un 40% la quantitat de partícules perjudicials segons un informe de l'Institut de Política Energètica (EPIC) de la Universitat de Chicago que realitza mesuraments satèl·lits. De fet, als Estats Units, per exemple, li ha costat tres dècades assolir la mateixa xifra i és una reducció insòlita al món. Com ho ha fet?
Les autoritats van activar aquell any el Pla d'Acció Nacional de Qualitat de l'Aire per reduir la contaminació en un període de quatre anys amb un pressupost de més de 300.000 milions de dòlars, que tenia per objectiu reduir un 35% la contaminació en quatre anys. Per fer-ho van atacar directament el mineral que els va portar a la gran industrialització que va salvar la Xina i la principal font d'energia del país: el carbó.
Amb aquest pla, segons apunta la BBC, es va prohibir la construcció de noves plantes i es va obligar a les que ja existien a reduir emissions o passar-se al gas natural. Per compensar-ho, es va invertir en energies renovables, que ja suposen bona part de l’electricitat del país, i es va apostar per les nuclears. També es va reduir la capacitat de producció de ferro i acer i es van restringir els cotxes amb motor de combustió. En aquesta línia, en algunes ciutats com Pequín o Xangai es va restringir la quantitat d'automòbils en circulació amb quotes diàries i es va limitar el nombre de matrícules noves cada any.
A tots els esforços també se li sumen els grans i massius confinaments que va fer el país per la covid, que han disminuït molt l’activitat durant dos anys. Per tot això la majoria de les principals ciutats han reduït la contaminació més del 40%: Xangai un 44%,Guangzhou un 50%, Shenzen un 49% i Pequín un 56%.
Impacte directe en la qualitat de vida
Un estudi de la Universitat de Chicago assegura que amb aquest canvi de tendència els ciutadans xinesos han guanyat quatre anys en la seva esperança de vida respecte a 2013. Però la Xina continua amb uns barems alts si els comparem amb altres ciutats del món. La pol·lució a Pequín és de 37,9 µg/m3 de mitjana, una xifra molt elevada respecte als 6,3 µg/m3 de Nova York, 9 de Londres, 6,9 de Madrid o 20,7 de Ciutat de Mèxic. De fet, la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut és de 5 µg/m3 recomanat per l'OMS.