El zelador d’Olot, el prolífic assassí en sèrie del segle XXI

No cal retrocedir gaire temps enrere per recuperar la història del zelador d’Olot, nom popular que va adoptar el famós cas de Joan Vila pels mitjans de comunicació, després que assassinés a 11 ancians de La Caritat, la residència on treballava a la capital de la Garrotxa, entre l’agost del 2009 i l’octubre del 2010. La història va adoptar un ressò important degut a l’elevada quantitat de víctimes que va acumular i, sobretot, per com s’explica que amb un any i dos mesos, ningú sospités ni fos capaç de descobrir les accions premeditades que Vila estava portant a terme al centre on treballava, enverinant i acabant amb la vida d’11 pacients que tenia a les seves mans.  

“A Olot diuen que mai hi passa res, però que quan hi passa, s’obren noticiaris i portades de diari”. La farmacèutica d’Olot, el cas de Pere Puig, el zelador d’Olot... Això és el que ha escoltat dir dels veïns del municipi garrotxí i que ara, el periodista i escriptor Matías Crowder (Argentina, 1973), recull al llibre que acaba de publicar sota el títol de ‘El celador de Olot’ (Alrevés, Sin Ficción). Un seguit de pàgines que tenen com a denominador comú els més de 10.000 folis de la causa criminal del cas on l’autor recupera la informació de testimonis, imatges, vídeos, dates i declaracions del mateix Joan Vila, que es troba avui complint condemna a la presó de Puig de les Basses (Figueres). “Cada vegada que volia aclarir alguna cosa, tot es complicava”, afirma l’autor, que assegura com amb aquest relat ens podem apropar molt a la veritat dels fets ocorreguts.  

Joan Vila és considerat avui dia l’assassí en sèrie més prolífic del segle XXI

Rosa, Francisca, Teresa, Isidra, Carme, Lluís, Joan, Montserrat, Sabina, Monserrat i Paquita; les 11 víctimes

El llibre pretén ser un homenatge a totes elles, a les 11 víctimes que van morir enverinades per les mans del zelador, que afirmava voler acabar amb el seu patiment; tres d’elles van morir per ingestió de lleixiu -les tres darreres- i la resta, per sobredosis d’insulina, antidepressius i sedants, medicaments que el zelador coneixia de primera mà per la feina que desenvolupava al centre i perquè alguns d’aquests, se’ls prenia per la depressió que també patia.

Però, no es podrien haver evitat les 11 morts? “Després de consultar-ho amb 20 metges diferents relacionats tots ells amb el tractament de persones de la tercera edat, tots em comentaven que és molt complex en persones amb tantes patologies, acabar determinant les causes de la mort, sobretot quan aquesta es dona a través de pastilles o d’insulina, perquè la majoria ja prenien 7 o més medicaments al dia”, apunta l’autor, que reconeix que aquesta, és la primera pregunta que es va fer i que suscita fer-se qualsevol en conèixer el cas. “A Catalunya i a la resta d’estat, és un fet habitual que els metges certifiquin les morts, sense haver vist el cos quan es tracta de persones de més de 90 anys”, apunta Crowder, justificant així a la pregunta de com pot ser que cap metge o professional sanitari estigui imputat per la causa o s’adonés que aquelles persones havien estat enverinades i no havien estat morts naturals.

Els motius que porten a Vila a acabar amb les 11 vides

Però, per què assassina a aquests ancians, Joan Vila? Què el porta a cometre aquests crims? “Des de molt petit, que el zelador es forma amb una personalitat molt reprimida, és una dona en un cos d’home, un homosexual a la Catalunya interior d’aquell temps on no estava gens ben vist i, a sobre, pateix bullying a l’escola”, relata Crowder, que explica com amb el temps, es va suprimint a ell mateix, i a través d’aquesta supressió, crea una altre personalitat, un altre Vila que és el malvat, “el que li donarà el poder i amb el que obtindrà el goig”. L’autor assegura que existeix un pont molt estret entre els dos Viles, “entre el fort, que es vol sobreposar al Vila més dèbil i fer-se per complet amb la seva persona”.

“El zelador no pateix ni ha patit mai una malaltia mental”, assegura la sentència

Amb Paquita Gironés, la darrera víctima de Vila a l’octubre de 2010, Crowder inicia el relat que, a la vegada, també li serveix per posar el punt i final del llibre. “Aquest és el cas que va aixecar més alarmes, perquè la dona va patir una llarga agonia després que Vila li fes prendre lleixiu”. A Gironés els metges no li certifiquen la mort per causes naturals en examinar-la. Li detecten cremades a la boca i a l’esòfag, el que porta als investigadors a un interrogatori al qual Vila, acaba reconeixent l’autoria dels fets i també la de la resta de víctimes. És en aquest punt quan, psicòlegs i psiquiatres, l’examinen i l’entrevisten en repetides ocasions, en algun cas fins i tot amb sessions de fins a 10 hores seguides. Un fet que no serveix de res, ja que Vila no és diagnosticat de cap malaltia, només de depressió i murmuracions que sentia dins el seu propi cap.

El 21 de juny de 2013, l'Audiència Provincial de Girona, a través d'un jurat popular, va sentenciar Joan Vila a una pena de 127 anys i mig de presó. Des que el zelador va entrar a presó, només ha estat entrevistat en una ocasió per la periodista de successos Tura Soler el 2012, qui el coneixia de la zona per amics en comú. “Ha estat impossible accedir a entrevistar-lo, malgrat les cartes que li he enviat i els cops que he anat a presó”, lamenta l’autor de l’obra, que reconeix i assegura que tampoc hauria servit de res perquè “és un mentider compulsiu i, segons em consta, se’n riu de les cartes que li he enviat”.

L’important era explicar la vida de les víctimes, les grans desconegudes de la història

Malgrat ser conscient que aquest és un llibre que no agradarà a les famílies de les onze víctimes de La Caritat, Crowder convida al lector a descobrir les seves vides i a aprofundir amb la figura de Joan Vila. “Hi ha molt de material que no ha estat explicat fins ara, com les imatges a les quals vaig tenir accés de les exhumacions de les víctimes, on es veu clarament com algunes van ser enverinades per la taca negra que envolta la boca i s’expandeix pel cos. Són terribles, algunes víctimes sembla que portin màscares”. Unes imatges que no inclou al llibre, però que l’autor va poder veure en repassar el sumari. 

On es troba i què fa en aquests moments el zelador d’Olot?

“En aquests moments, Joan Vila es troba tancat a la presó de Puig de les Basses, a Figueres, on s’encarrega de la bugaderia”, apunta l’autor. Segons sembla, “viu en un món de fantasia on es pensa que sortirà d’aquí poc i podrà tornar a viure amb els seus pares”, però la realitat és que Vila no en sortirà fins que  compleixi els 86 anys d’edat. “Després, haurà de ser sotmès a una institució psiquiàtrica perquè és impensable que un assassí d’aquesta magnitud quedi en llibertat”. Joan Vila passarà la resta de la seva vida tancat a presó.

Amb ‘El celador de Olot’, Matías Crowder pretén homenatjar a les 11 víctimes i fer una crítica cap a la societat, detalla l’autor, que conclou com “un assassí en sèrie és producte de la societat i un clar testimoni d’ella”.