Un estudi realitzat en forma d'enquesta realitzat a 1.000 persones residents en Espanya amb edats entre 16 i 60 anys ha conclòs que el 89% ha estat objectiu de frau o estafa. En ell es revela quins són les estafes normalitzades a Espanya, és a dir, aquelles pràctiques que, encara que legals, resulten qüestionables per a molts, però que s'han integrat de manera ja habitual en la nostra vida quotidiana. També reflecteix quins són els fraus i estafes il·legals més comunes.
Què significa que estan normalitzades?
El terme "estafes normalitzades" fa referència a cobraments i pràctiques que, encara que aparentment legítims, es perceben com abusius o injustos pels usuaris a causa de la seva falta de claredat. Exemples destacats inclouen els càrrecs de manteniment en comptes bancaris i l'impost de successions, percebuts com costos imposats amb poques alternatives per al client, el que genera frustració. Aquests càrrecs són habituals en el sistema financer, encara que freqüentment es perceben com a|com poc transparents i amb un baix valor percebut.
Càrrecs de manteniment de comptes bancaris
El càrrec de manteniment és una comissió que els bancs imposen als seus clients pel servei de maneig d'un compte corrent. Encara que els bancs ofereixen diferents requisits per evitar aquestes tarifes, com la domiciliació de la nòmina o la realització d'un nombre mínim de transaccions mensuals, molts usuaris senten que aquests cobraments són difícils d'evitar i poc justificats, especialment quan no hi ha un servei visible que els doni suport. La falta d'alternatives econòmiques i la complexitat de les condicions agreugen aquesta percepció.
Impost de successions
L'impost de successions és un altre exemple d'"estafa normalitzada" percebuda, especialment per als qui hereten propietats o béns familiars. Encara que és un tribut, molts ho consideren una càrrega injusta, sobretot perquè els costos poden ser significatius. En alguns casos, els hereus es veuen obligats a vendre els béns heretats per poder pagar l'impost, la qual cosa augmenta el descontentament. Aquest tipus de càrrega es percep com una barrera addicional en un moment delicat per a les famílies.
Els atacs cibernètics més comuns i el risc en augment
A nivell mundial, es registren milions d'atacs cibernètics cada dia, afectant tant empreses com individus. Les amenaces digitals més comunes a Espanya inclouen tècniques com el phishing, el codi maliciós i el frau en xarxes socials. Aquestes pràctiques no només exposen la privacitat de les persones, sinó que poden posar en risc les seves finances i dades personals.
El phishing és una de les tècniques d'estafa més comunes, en la qual els delinqüents enganyen les víctimes per obtenir informació confidencial, com contrasenyes i dades de targetes bancàries. Els atacants solen enviar correus electrònics falsos que imiten a institucions confiables, sol·licitant als usuaris que facin clic en enllaços maliciosos.
El codi maliciós és un altre risc important, que implica programari maliciós dissenyat per fer malbé dispositius o robar informació. Els atacs de codi maliciós es poden produir en descarregar aplicacions no segures o visitar llocs web compromesos, exposant els usuaris a la pèrdua de dades.
Les xarxes socials també s'han convertit en un canal habitual per a estafes. Els ciberdelinqüents creen perfils falsos o envien missatges per obtenir dades personals d'usuaris desprevinguts. Aquestes pràctiques són especialment comunes en plataformes on es comparteixen moltes dades personals, la qual cosa fa que les víctimes se sentin vulnerables davant dels atacs.
Amb un 89% d'afectats, el panorama destaca la necessitat urgent d'educació en ciberseguretat i una transparència més gran en els serveis financers, amb l'objectiu que els usuaris puguin protegir-se d'aquestes estafes i gestionar millor les seves finances en un entorn digital.
