A Cuba, que té uns 12 milions d'habitants, circulen entorn de 100.000 vehicles fabricats abans de 1959. Les limitacions a la importació de vehicles, la inexistència d'una indústria de l'automoció pròpia i els minvats ingressos dels cubans van fer que només alguns vehicles soviètics (Lada, principalment) arribessin fins a Cuba fins que el 2013 el règim castrista va liberalitzar la compra de cotxes estrangers. La renda per càpita cubana actual (uns 7500 euros a l'any) impedeix de renovar aquest anyenc parc mòbil malgrat que, des de 2014, el mercat automobilístic és lliure a l'illa. En paral·lel, i com a conseqüència indesitjada de les restriccions que la UE vol imposar als cotxes amb motor de combustió i el brutal increment de preus que els automòbils han experimentat en els últims cinc anys, un inquietant fantasma amb accent cubà recorre ja Europa. A Espanya, un de cada quatre cotxes que circula té més de 20 anys. Ens espera, més que una mobilitat verda, una mobilitat, parafrasejant els Orishas, 'a lo cubano' ?
Els cotxes elèctrics no baixaran
Els cotxes elèctrics, tret de comptades excepcions anomenades MG i que depenen d'ajuts públics de tortuosa tramitació perquè els seus preus siguin assequibles, no baixaran en excés i es mantindran en preus que les classes mitjanes no poden assumir. Succeirà, expliquen els analistes del sector automobilístic per diversos factors: l'increment dels preus de les matèries primeres és un, però pesen més la incertesa general que envolta al sector i que obliga abundants inversions en desenvolupaments que ningú no sap exactament quin retorn reportaran i, per descomptat, la particular manera com les marques han decidit compensar la caiguda en picat de les vendes: els dubtes sobre quins cotxes es podran utilitzar a mitjà termini han reduït la demanda i els fabricants, per compensar-lo, han trobat una solució: aconseguir un benefici major de cada venda. Venent menys però més car es redueixen costos de producció i logística i els beneficis queden més o menys com estaven.
La resposta dels conductors
Aquesta situació fruit de les males decisions de diferents actors troba una resposta entre els consumidors: cada vegada són més els conductors que allarguen –com passa a la Cuba castrista- la vida dels seus cotxes al màxim. Ho fan, a més, en un context en el que l'única solució concreta que s'ofereix de cara al mitjà i llarg termini per als qui no volen saber res de cotxes elèctrics són els combustibles verds, que seran més cars que els convencionals i podrien, si no existeixen ajuts públics, superar els dos euros. Hi ha qui no descarta ni si més no l'aparició d'un mercat informal de carburants que contaminaran més que els actuals.. Sigui com fos, el pla traçat en origen des de la UE és clar: els cotxes particulars es convertiran, siguin elèctrics, híbrids o de combustió, en un article de luxe a l'abast de molt pocs, una cosa que ja succeeix perquè, si el Qashqai de 2014 costava 16.500 euros, el de 2022 sortia per 32.500 i que, se sàpiga, no hi ha notícia de cap sou que a Espanya s'hagi revaloritzat més d'un 80% en 10 anys. Què ens espera? Potser Cuba, però amb una diferència: aquí no veurem per les carreteres Buicks i Cadillacs amb mig segle a sobre. I no serà així perquè el que veurem seran Dàcies Duster, Seats Ibiza i, segurament, molts Volkswagen Passat, Golf i, per descomptat, SUVS de totes les marques.