A mitjans dels anys 50 del segle passat, les regions espanyoles que havien completat la revolució industrial eren, bàsicament, tres: Astúries, Catalunya i el País Basc, Fuera d'aquests tres territoris existien focus industrials aïllats com el centre siderúrgic valencià del Port de Sagunto, el districte miner de Linares-La Carolina; les conques mineres de Lleó, Palència i Terol, la serra minera de Cartagena-La Unión i, per descomptat, les drassanes de la Badia de Cadis i els de Ferrol i, també, les comarques de Peñarroya i Puertollano, en les quals operava la poderosa SMMP, una firma francesa que explotava mines de carbó i plom i posseïa fargues i altres instal·lacions industrials. De tot allò, queda avui molt poc, però a Puertollano (que es va convertir després en centre petroquímic) faran honor a aquesta gloriosa tradició industrial amb una fàbrica en la qual es produirà un material clau: acer.
Acer verd
No es tracta, tanmateix, d'acer convencional, sinó d'acer verd, que no és cap altre que el que es produeix sense utilitzar energies d'origen fòssil. El projecte el promou Hydnum Steel i es desenvoluparà sobre una parcel·la d'1,3 milions de metres quadrats del polígon industrial puertollanero de La Nava. En la seva primera fase, generarà 400 llocs de treball directes, produirà 600.000 tones d'acer anuals. Entre els socis tecnològics que collauren en el projecte figuren Siemens, Russula, Abei Energies i Primetals.
Per quin Puertollano?
Com el centre industrial que encara és malgrat que les últimes mines a cel obert van tancar fa vuit anys i el desmantellament de projectes com el de captura de CO2 que promovia Elcogas, la ciutat manxega continua sent un node logístic en el qual conflueixen autovies i línies de ferrocarril. La localitat acull també el Centre Nacional de l'Hidrogen i és, precisament, aquest material el que s'incorporarà al procés productiu per reduir les emissions de CO2. L'acer es produirà a partir de ferralla que es fondrà en forn elèctric.