La idea és de l'Agència Espacial Europea i, encara que pot semblar sortida d'una pel·lícula de ciència-ficció, els experts que l'han presentat consideren que és viable: creuen que, a llarg termini, podran ser capaços de captar l'energia del sol amb enormes satèl·lits situats en òrbita geoestacionària que serien també capaços de convertir tota aquesta potència en microones de baixa densitat que es transmetrien a estacions receptores situades al nostre planeta i, d'allà a les nostres llars.
Un somni ambiciós
La idea de la Agència Espacial Europea és, de moment, només un plantejament inicial i els seus propis promotors admeten que les anàlisis realitzades han permès adaptar desafiaments que, encara que assumibles en el tècnic, són prohibitius en l'econòmic ja que, d'entrada, els satèl·lits captadors que faran falta s'haurien d'acoblar en l'espai. Amb tot, l'organisme europeu ha activat ja una iniciativa batejada com a Solaris, que busca aplanar el camí del projecte.
I els avantatges?
El sistema plantejat permetria oferir energia estable i contínua, just com fan avui les centrals nuclears i tèrmiques i no són capaços d'aconseguir els sistemes de producció d'energia basats en el sol o el vent. L'objectiu, ara, és continuar amb els treballs previs fins i tot, com a mínim el, 2025, l'any en el que consideren s'hauria de prendre una decisió definitiva sobre la idea. D'entrada, donen per fet que cada satèl·lit captador que es posi en òrbita podria produir fins a 2 GW