Deimos, que en grec significa "terror", és la més petita i externa de les dues llunes de Mart, amb un diàmetre d'aproximadament 12,4 quilòmetres. El seu origen ha estat objecte de debat entre els científics; algunes teories suggereixen que podria ser un asteroide capturat per la gravetat marciana, mentre que d'altres proposen que és el resultat d'un gran impacte a Mart que va expulsar material a l'espai, el qual posteriorment es va reunir per formar la lluna.
A causa de la seva mida reduïda i a la seva superfície fosca i plena de cràters, Deimos ha estat difícil d'estudiar amb detall. La seva òrbita gairebé circular i la seva rotació sincrònica, que fa que sempre mostri la mateixa de cara a Mart, han limitat les oportunitats d'observar el seu costat oposat. Aquestes característiques han convertit Deimos en un objecte de gran interès per a la comunitat científica, que busca desentranyar els misteris de la seva formació i evolució.
La missió HERA i el sobrevol històric
La sonda HERA de l'AQUESTA va ser llançada l'octubre de 2024 amb l'objectiu principal d'estudiar el sistema binari d'asteroides Didymos i Dimorphos, especialment després que la missió DART de la NASA impactés deliberadament a Dimorphos el 2022 per alterar la seva òrbita com a part d'un experiment de defensa planetària.
Abans d'arribar a la seva destinació final, HERA va aprofitar una maniobra d'assistència gravitacional al voltant de Mart el 12 de març de 2025. Durant aquest sobrevol, la sonda es va apropar a tan sols 5.000 quilòmetres de la superfície marciana, la qual cosa li va permetre guanyar velocitat i ajustar la seva trajectòria cap al sistema d'asteroides. A més, aquesta maniobra va oferir una oportunitat única per observar i fotografiar Deimos des d'una distància d'aproximadament 1.000 quilòmetres, capturant imatges detallades de la seva superfície i, per primera vegada, de la seva cara oculta.
Les imatges obtingudes per HERA mostren Deimos com una petita taca fosca en contrast amb el brillant fons de Mart. Aquestes fotografies revelen detalls de la seva superfície irregular i plena de cràters, proporcionant informació valuosa sobre la seva composició i estructura. L'observació de la cara menys visible de Deimos, atrapada per les marees, és especialment significativa, ja que ofereix dades inèdites que podrien ajudar a aclarir el seu origen i evolució.
Implicacions per a futures missions i estudis
L'èxit del sobrevol d'HERA i les imatges obtingudes de Deimos tenen importants implicacions per a futures missions d'exploració marciana. La informació recopilada servirà per planificar la "Missió d'Exploració de les Llunes Marcianes" (MMX) de l'Agència Japonesa d'Exploració Aeroespacial (JAXA), programada per al pròxim any. La missió MMX té per objectiu estudiar detalladament tant Deimos com Fobos, l'altra lluna de Mart, i portar mostres de Fobos de tornada a la Terra per a la seva anàlisi.
A més, les observacions d'HERA contribuiran a millorar la nostra comprensió dels petits cossos celestes en el sistema solar i dels processos que condueixen a la formació de llunes i asteroides. Aquests coneixements són fonamentals no només per a la ciència planetària, sinó també per al desenvolupament d'estratègies de defensa planetària contra possibles impactes d'asteroides en el futur.
La reeixida maniobra de la sonda HERA i les primeres imatges detallades de Deimos representen una fita en l'exploració espacial i en l'estudi de les llunes marcianes. Aquests avenços no només amplien el nostre coneixement sobre Deimos i el seu misteriós origen, sinó que també estableixen les bases per a futures missions que buscaran desentranyar els secrets dels cossos celestes que orbiten al voltant de Mart. A mesura que continuem explorant el sistema solar, cada descobriment ens apropa més a comprendre la complexitat i la diversitat dels objectes que el componen.
