La (aparent) versemblança i coherència amb què el robot conversacional Xat GPT respon a preguntes formulades per usuaris ha activat totes les alarmes en empreses, universitats i fins a associacions de periodistes i, per descomptat, de copywriters, aquests escriptors d'a tant la peça (és el que som tots) especialitzats elaborats amb finalitats comercials més o menys evident que es difonen exclusivament a través de formats digitals. Amb tot, segurament, no és per a tant ja que, encara que algun estudiant dropo recorri a aquests sistemes per elaborar treballs acadèmics o trobar la resposta correcta en un examen tipus test, la qualitat del text que elabora el sistema automàtic depèn exclusivament de la informació que, sobre el tema que sigui, s'ha posat a disposició del mateix. Per això, el més assenyat és assumir que, encara que poden ser més o menys útils per desenvolupar tasques mecàniques, segurament convingui prendre's aquests sistemes una mica a broma. Això, precisament, és el que acaben de fer Noam Shazeer i Daniel de Freitas, dos antics enginyers de Google: han desenvolupat un chatbot anomenat Character.AI que permet mantenir converses més o menys entretingudes amb personatges històrics o famosos.
Com funciona?
El que han fet, en realitat, no és gens nou. Qui recordi les aventures gràfiques de Lucasfilm o els seus precedents directes –els jocs conversacionals tipus Cozumel- recordarà que, sovint, es podia xerrar en ells amb personatges principals o secundaris que es creuaven amb el teu alter ego al videojoc. De fet, en els jocs de món obert com a Xarxa Dead Redemption i, fins i tot, en videojocs d'estratègia com Civilization o Railroad Tycoon era també possible fer el mateix i intercanviar algunes frases fins i tot amb personatges cèlebres com Napoléon, juliol César o Isambard Kingdom Brunel i George Stephenson. La durada de la xerrada depèn en tots els casos sempre del mateix: la informació que els programadors del joc han posat a disposició del personatge en qüestió. Unes vegades, només hi ha unes quantes frases vàlides com a resposta a moltes coses i d'altres, alguna més però el final sempre acaba sent un atzucac idèntic. Arriba, llavors, el moment d'abandonar aquest petit passatemps i seguir intentat aconseguir completar la missió en la qual et trobes. Character.ai funciona més o menys igual, però amb una petita diferencia: en tractar-se d'un programa específicament dissenyat per xerrar amb personatges històrics o ficticis i poder recórrer els seus creadors a models d'aprenentatge automàtics i poder posar a disposició de cada personatge bases de dades més elaborades, les xerrades poden ser més llargues i entretingudes.
Tota mena de personatges
En Character.AI es pot parlar amb juliol César, Sòcrates, Elon Musk, Harry Potter o qualsevol personatge que se t'ocorri, perquè et permet fins i tot dissenyar-ne un. Per fer-ho, n'hi ha prou amb descriure-ho en un parell de línies (la qual cosa et procurarà menys diversió en les xerrades) o entrar més en detall, amb la qual cosa tot el procés serà més enriquidor. Cada xerrada que mantinguis amb el personatge farà que s'incorporin noves dades al seu reposador i, amb això, la impressió de realitat serà més gran. Aquesta, i no una altra, és la principal diferència amb els personatges dels videojocs: en Character.AI els teus interlocutors són petits aplicadors que emmagatzemen informació.
Advertència
Els personatges disponibles són legió i n'hi ha prou amb fer un cop d'ull al web per comprovar-ho i passar una bona estona, però els seus responsables llancen sempre un advertiment: el seu programa no és una font d'informació fiable i tot no és més que un divertit passatemps perquè tot el que diuen els personatges és inventat. En definitiva, no és gaire més que el Celebrities de Joaquín Reyes via Internet amb menys gràcia. Per sort, darrere de l'IA sempre hi haurà algú i Terminator (només l'1 i la 2, no ens enganyem) continuarà sent de moment només una excel·lent ficció pertorbadora.