Si els projectes que al seu dia es van emprendre a Astúries, Lleó i Puertollano per convertir Espanya en líder europeu en sistemes de captura de CO2 i permetre, alhora, la continuïtat de la mineria del carbó i la generació elèctrica mitjançant crema d'aquest mineral sense impacte en el medi, Espanya encararia avui el canvi energètic en curs amb moltes més garanties i menys incertesa, però el cert és que, per decisions polítiques, aquells projectes (que van destacar pels seus bons resultats) són ja historia i que Espanya se'l fia tot a les renovables i a uns encara ni tan sols projectats sistemes d'emmagatzematge energètic. En l'horitzó, i amb el tancament de les nuclears ja decidit, s'intueix una dependència encara major del gas algerià, ja que caldrà construir més centrals de cicle combinat quan l'àtom ja no produeixi energia al nostre país. Mentrestant, a Alemanya ens demostren quant errem el tret en liquidar aquells esperançadors projectes de captura de CO2: ara, el govern alemany reimpulsa les tecnologies de captura i emmagatzemament de carboni amb l'esborrany de la seva Estratègia de Gestió del Carboni.

 

Objectiu

Alemanya espera tenir en funcionament almenys un projecte de captura i emmagatzemament de carboni a gran escala en la indústria del ciment i la calç, així com en la incineració de residus abans de 2030. Així figura a l'esborrany a què ha tingut accés el Frankfurter Allgemeine Zeitung. La nova estratègia inclou una classificació de possibles àrees d'aplicació, una espècie de "semàfor de captura i emmagatzemament de carboni". En la part superior, en verd fosc i per tant amb dret a suport estatal, es troben el ciment, la calç i els residus, mentre que la indústria química bàsica i les seves plantes de craqueig a vapor estan just per sota. En el nivell groc es troben la reducció directa de l'acer alimentada amb gas, la indústria del vidre i l'hidrogen blau.

 

UE

Des de la UE, s'ha presentat ja una estratègia de gestió industrial del carboni, però Europa encara enfronta obstacles importants fins que s'estableixi un sistema de gestió que funcioni bé per emmagatzemar i utilitzar les emissions de carboni, inclosos els costos per posar en marxa un mercat a nivell de la UE i la infraestructura necessària. A Espanya, la minera Hunosa planteja recuperar part d'aquelles liquidades experiències de captura de CO2.