Els preus de l'energia resten competitivitat a la indústria europea i, per això, el cor industrial de la UE (que no és cap altre que Alemanya) planteja solucions. En principi, la mesura és només per a la indústria alemanya electrointensiva, però a llarg termini pot convertir-se en una mesura d'abast europeu. Què pretenen? Molt senzill: topar el preu de l'energia.
Contra qui competim?
Europa, a l'hora de mantenir el seu potencial industrial, no competeix ni amb la Xina ni amb el Sud-Est Asiàtic: competeix amb els Estats Units, que acaben d'aprovar una norma que premia les empreses industrials que s'instal·lin a terra nord-americà. Així, i per competir una competència que, almenys a la UE, es considera deslleial perquè es fonamenta en energia barata gràcies a regulacions ambientals més laxes i incentius econòmics; el Govern alemany mou fitxa i proposa una tarifa especial per a les indústries establertes a Alemanya que més energia consumeixen. Cada kWh no costarà més de sis cèntims i cada MWh sortirà per uns 60 euros. A Espanya, i més en concret des del sector nuclear, es va proposar el 2021 quelcom similar, però el Govern el va rebutjar. Després d'aquest rebuig, indústries electrointensivas com Alcoa van experimentar notables crisis que es van acabar solucionant amb interrupcions de l'activitat. La proposta alemanya contempla que si finalment s'estableix el topall, el que resti fins a cobrir el preu real de l'electricitat que es consuma el pagarà l'Estat.
Mesura europea
El Govern alemany planteja que si la mesura funciona allà s'apliqui també en la resta de la UE. Per beneficiar-se'n farà falta complir uns requisits: que qui demana beneficiar-se sigui una indústria electrointensiva o, en el seu defecte, que promogui processos vinculats a la revolució verda o, també que l'empresa es comprometi a dues coses: no deslocalitzar i reduir emissions a partir de 2045. En definitiva: proteccionisme però, això sí, amb contrapartides ecològiques.