El recent canvi d'actitud del Gobierno sobre el Sàhara –reconeixent la sobirania marroquina sobre aquest territori antany espanyol i abandonat de qualsevol manera a mitjans dels 70- han tensat les relacions amb Algèria, però la magnitud del desacord no arriba ni de lluny als nivells de la crisi oberta amb l'Argentina arran de la incontinència verbal d'algun ministre. Per què? Doncs perquè el govern algerià, malgrat que li molesti molt el reposicionament espanyol sobre el Sàhara, sap que l'Executiu de Sánchez li ha preparat un regal que no tardarà a recollir: Algèria, gran productor de gas, serà la gran beneficiada de la decisió política i econòmicament inadequada –així ho denuncien organitzacions com Econuclears- que acabarà el 2035 amb la indústria espanyola de producció elèctrica nuclear.
Potència de suport
Amb el tancament, el sistema energètic espanyol continuarà necessitant potència de suport, que no és cap altra que la que garanteix el subministrament quan els sistemes renovables no produeixen energia i no es disposa de prou instal·lacions d'emmagatzemament. L'alternativa, i des d'Econucleares porten mesos advertint-ho, no serà cap altra que les centrals de gas. D'aquesta circumstància són coneixedors a Algèria i, per això, la seva reacció als últims moviments del Govern Espanyol sobre el Magrib no és tan irada com seria d'esperar.
En espera
I és que el Govern del país magribí el té clar. Tant que el ministre algerià d'Energia i Mines, Mohamed Arkab, semblava donar la raó a Econucleares fa poques setmanes: per a Arkab, el gas és un "element essencial per a la transició energètica". Algèria, rica en gas i molt ben posicionada com a proveïdor per a Europa des que va esclatar la Guerra d'Ucraïna, té un objectiu. Ho va anunciar, de fet, al Fòrum de Caps de Països Exportadors de Gas (FPEG) que es va celebrar a finals de febrer a Alger: la seva intenció és "crear un espai" per "preservar el gas natural com a combustible poc contaminant i necessari en la transició energètica". Per què és necessari? Doncs perquè sense previsió de construir prou sistemes de bombatge hidràulic com perquè el mix energètic funcioni només amb renovables, sense centrals tèrmiques ja i amb les centrals nuclears sentenciades, països com Espanya no tenen cap altra alternativa que les centrals de gas per disposar de garantia de subministrament continuat. I allà arribarà el moment d'Algèria. Avui, de fet, és ja un proveïdor clau, però ho serà més encara. I no ja per la nostra condició de potència regasifigadora i redistribuïdora que proveeix a tot Europa, si no per necessitat pròpia. A Algèria, per cert, han advertit ja el Govern que no toleraran que ni un només metre cúbic més del seu gas acabi al Marroc, que és un dels principals receptors de les exportacions gasistes espanyoles.
Proveïdor segur
A Algèria, un dels països més estables i europeïtzats del món àrab saben bé que, de totes les alternatives que té Espanya per proveir-se de gas, la seva és una de les millors. Disposen, a més, de la reserva de gas més gran de l'Àfrica, que és també la quarta del món i s'ubica a la regió d'Hasi R'Mel. El gas, encara que emet menys CO2 en cremar que el carbó o el petroli, no deixa, expliquen des d'Econuclerares, "de ser un combustible fòssil". Què succeirà llavors, si es tanquen les nuclears? "Pagarem l'electricitat més cara i dependrem de tercers", adverteix Econuclerares. Algèria, maltractada pel Govern de Pedro Sánchez, potser prova llavors de cobrar-se el deute. I, sí, serà en euros. El canvi, sens dubte, és beneficiós per a Algèria: que Espanya depengui energèticament del seu gas –i això passarà- fa que el Sàhara i els nostres posicionaments tinguin per a ells un interès relatiu que no va més enllà de la imprescindible escenificació. La partida veritable, es juga d'aquí a onze anys.