Això de l'acer sostenible –o verd- va per a llarg perquè la realitat és que, de moment, les tècniques que exclouen l'ús de combustibles derivats del carbó o del petroli per fabricar aquest metall no són rendibles ni per fabricar xapa, carril, bigues o qualsevol altre element fabricat a partir del noble ferro colat sortit d'un alt forn.
L'hidrogen encareix el procés
La viabilitat econòmica a llarg termini de l'acer 'verd' davant el 'gris' – el convencional, produït amb combustibles fòssils- és més que complexa. L'alternativa pretesament sostenible costa 1072 dòlars per cada tona i la seva viabilitat només seria possible mitjançant aranzels molt alts: tant com de 500 euros per cada tona de diòxid de carboni generada en el procés de producció. De moment, i sense que afecti el projecte de Puertollano, les inversions en acer 'verd' estan estancades. L'hidrogen verd redueix les emissions en més d'un 90%, però continua sent un 50% més car que altres solucions malgrat la disminució de costos prevista per a finals de la dècada. Amb una descarbonització completa, la siderúrgia europea estaria abocada a la desaparició, ja que només seria viable amb abundants ajuts públics o amb aranzels a productes de fora de la UE
CO2
Segons l'Associació Mundial de l'Acer, les fàbriques integrades, que comprenen alts forns i acereries d'oxigen bàsic, emeten una mitjana de 2,33 tones de CO2 per tona d'acer brut, mentre que les plantes elèctriques que treballen amb ferralla i gas natural en lloc d'amb ferro mineral només emeten 1,37 tones de CO2 per tona d'acer brut. Només el 7% de la producció mundial actual d'acer procedeix d'aquestes formes més netes de fabricació.
A Espanya, Arcelor Mittal -propietària de la siderúrgia integral de Veriña (Astúries) va obtenir una subvenció governamental de 450 milions d'euros per desenvolupar una fabricació d'acer basada en hidrogen ecològic i amb zero emissions. Tanmateix, ja ha diluït aquests plans, optant per retardar l'ús d'hidrogen verd en favor de gas fòssil intensiu en carboni. La sostenibilitat portada al límit no és rendible. De moment, la siderúrgia convencional té futur, segons tot indica. Té futur la planta d'acer verd que s'aixecarà a Puertollano? Dependrà, com tot, de les subvencions o dels aranzels que s'imposin. Per si de cas, que no descuidin la seva encara potent indústria petroquímica que, per molta matèria primera fòssil que utilitzi, encara ocupa milers de persones.