La història té tots els elements necessaris per omplir portades i minuts en els telenotícies: un petit poble que unes vegades és agrícola i d'altres medieval, una perversa companyia multinacional que vol esborrar-lo del mapa per engrandir una mina de lignit, una cohort d'aguerrits ecologistes i, com no, fins a la singular Greta Thunberg, julivert de tota salsa ecologista que es preï d'un temps ençà. El desallotjament de Riaño a finals dels 80 queda en mera broma de pati d'escola i la resistència dels seus veïns, en simple acudit al costat del que Greenpeace defineix com a "línia de guerra contra el carbó". És, sens dubte, una història d'aquestes que fan que plori fins a Fumanchú si la comptes ben explicada, però té un problema: és mentida.
I per què és mentida?
Lützerath, allà per 2008, no passava ni de 1.500 veïns que sabien, perfectament i des de feia anys, que la seva localitat, com altres veïnes, acabaria desplaçada per l'avanç de les tasques d'extracció de lignit a la veïna mina de Garzweiler, que pren el seu nom d'un altre poble desallotjat.
El desallotjament de Lützerath va començar, de fet el 2005, poc després de què la Rheinisch-Westfälisches Elektrizitätswerk, més coneguda com RWE, adquirís el poble sencer i el seu subsol, que emmagatzema 1.300 milions de tones de lignit, amb el propòsit legal d'ampliar la mina. Les noves tasques, amb tot, no van rebre el vistiplau definitiu fins a 2013, quan el Tribunal Constitucional Federal, va donar llum verda a l'ampliació. El 2018 i després d'un acord amb l'empresa, els 900 veïns que quedaven van ser ressituats i indemnitzat i diferents edificis com, per exemple, l'església local, es van demolir.
I els que estaven allà aquesta setmana?
El 2022, del Lützerath original quedava ja només el record, però uns 200 autotitulats activistes contra el canvi climàtic es van instal·lar a la localitat abandonada, van ocupar cases i van convertir l'antiga població en una cosa molt diferent del que va ser al seu dia. Volien, i sembla que ho han aconseguit, fer d'ella un símbol. I tant és així, que han fet suar els antiavalots alemanys que, per no voler fer-se servir amb la contundència deguda per posar fi a una ocupació il·legal, han fet fins al ridícul.
De tot, menys veïns convencionals
Les imatges de les últimes setmanes, en les que fins a 35.000 persones s'enfronten a la Policia en un poble mig desmantellat en el qual s'alternen terrenys erms amb cases semienderrocades i, això sí, decorades amb pintades i banderes diverses vinculades a l'ecologisme radical; contrasten amb el relat que, des d'organitzacions com Greenpeace, es fa del desallotjament. Literalment, i així ho compten|expliquen al seu web, parlen de com Lützerath "pateix" una de les mines de lignit a cel obert més grans d'Europa i defineix l'ampliació de la mateixa –validada pel Govern alemany, que té com a vicecanceller a Robert Habeck, d'Alianza 90/Los Verdes- com una "desfeta climàtica". El més singular de tot és que, en el relat de Greenpeace, s'obvia que els qui han intentat paralitzar l'ampliació de l'explotació no són veïns del poble, sinó activistes arribats des d'altres punts d'Alemanya i Europa.
A la zona només quedava aquestes setmanes un veí original: el granger Eckardt Heukamp. Va ser l'únic que no va acceptar les indemnitzacions i va insistir a continuar conreant 17 de les 100 hectàrees que tenia la seva granja, a pocs metres de l'explotació minera. Per les que ja no explota, per descomptat, va ser indemnitzat degudament fa anys. De fet, de Lützerath no quedava a primers de gener res més que la granja d'Heukamp i alguns edificis solts més que ecologistes arribats de mig Europa han ocupat. D'altres, s'han conformat amb instal·lar-se en un campament improvisat al costat de la granja i la resta, ja ho hem vist a la televisió: un conte que tothom vol que coli com a quelcom similar al desallotjament de Riaño el 1987, però amb una diferència substancial: a la capital de la Muntanya Occidental Lleonesa els veïns sí que van estar vivint allà fins a la mateixa setmana del desallotjament i les primeres demolicions. Un d'ells, Simón Pardo, es va acabar suïcidant al poc de saber que la seva casa anava a ser una de les següents en caure. Ho va fer, expliquen, perquè no sabia ni on anar ni què fer amb la seva vida. A Lützerath, els veïns se'n van anar fa anys i els activistes que aquests dies han omplert telenotícies sí que saben on anar: al pròxim lloc on la nena Greta decideixi representar el seu pròxim teatret. Sigui com fos, i posats a continuar cremant carbó, millor que sigui europeu perquè, encara que contamini igual que l'australià, genera ocupació i riquesa aquí.