Starlink, el projecte de SpaceX d'Elon Musk, té l'objectiu d'oferir internet d'alta velocitat en qualsevol lloc del planeta. A través d'una xarxa de satèl·lits d'òrbita baixa, busca donar cobertura en àrees remotes que tradicionalment no tenen accés a internet estable. Des del seu llançament, milers de satèl·lits Starlink s'han col·locat en òrbita, formant una espècie de "mega-constel·lació" que facilita la connectivitat. Aquests satèl·lits orbiten més a prop de la Terra que els satèl·lits convencionals, la qual cosa permet reduir la latència en les comunicacions.
Tanmateix, el retorn d'un d'aquests satèl·lits a la Terra ha encès les alarmes entre la comunitat científica i els experts en seguretat espacial. El constant augment de satèl·lits en òrbita planteja interrogants sobre la seva sostenibilitat i els perills associats a la seva eventual descomposició o caiguda.
Els satèl·lits de Starlink representen una amenaça?
Un dels principals temors entre els experts és la possibilitat de col·lisions en òrbita. Amb més satèl·lits circulant, el risc que aquests es trobin rebutjos espacials o altres satèl·lits augmenta significativament. Un xoc podria generar encara més runa, creant una reacció en cadena que posaria en risc altres infraestructures espacials, com satèl·lits de comunicació o d'observació terrestre.
A més, els riscos no es limiten als danys en òrbita; la caiguda d'un satèl·lit també presenta perills a la superfície terrestre. Encara que la majoria dels satèl·lits estan dissenyats per desintegrar-se en reingressar a l'atmosfera, existeix la possibilitat que alguns fragments arribin a terra. Aquest risc ha impulsat la necessitat de protocols més estrictes per regular i gestionar l'espai orbital.
Els satèl·lits alliberen substàncies químiques
Un aspecte menys discutit, però igualment important, és l'impacte ambiental dels satèl·lits Starlink. Quan un satèl·lit reingressa l'atmosfera, la crema de materials i components pot alliberar substàncies químiques. Aquests residus, encara que petits en quantitat, podrien acumular-se amb el temps i tenir efectes en l'atmosfera terrestre. L'òxid d'alumini, per exemple, és un subproducte de la descomposició d'alguns satèl·lits i podria tenir efectes no desitjats a les capes atmosfèriques si s'acumula en grans quantitats.
La proliferació de satèl·lits d'empreses com SpaceX ha posat en relleu la importància d'implementar polítiques espacials més rigoroses i sostenibles. La carrera per oferir connectivitat global és ambiciosa, però la seguretat de l'òrbita terrestre ha de ser una prioritat per evitar futures complicacions i garantir la viabilitat de missions espacials en el futur.
Amb aquests desafiaments en ment, el desenvolupament d'iniciatives com Starlink planteja preguntes urgents sobre com gestionar l'espai en la pròxima dècada.
