A casa l'utilitzem per netejar bé les rajoles, però té molts altres usos. Ens referim, per descomptat, a l'amoníac, un vell conegut de la indústria química que es va començar a produir industrialment a començaments del segle XX i que els humans portem utilitzant des d'època romana. Ara, està tot a punt perquè protagonitzi la que es pronostica serà la pròxima revolució dels combustibles. Els sistemes de propulsió elèctrica es revelen, cada dia més, com a mera moda o, fins i tot, broma de mal gust.
Amoníac com a combustible?
Amb Itàlia i Alemanya, els dos països que juntament amb França dominen el mercat europeu de l'automòbil, convençudes que el límit imposat per la UE per vendre cotxes amb motor de combustió que no utilitzi combustibles neutres és un disbarat, l'amoníac presenta la seva candidatura per convertir-se en alternativa. L'hidrogen, a priori, era el producte químic millor posicionat per substituir a les gasolines i gasoils convencionals, però en la carrera s'han posicionat –de la mà i Toyota i Porsche- excepcionalment bé els combustibles sintètics, que podrien arribar a produir-se amb costos inferiors als dos euros per litre. L'amoníac, molt més barat de produir que l'hidrogen i amb energia acumulada suficient com per ser alliberada en una combustió, es prefigura també com a possibilitat.
Múltiples assajos
L'amoníac no s'utilitza actualment per moure motors de cotxes, motos o camions, però sí s'han fet proves en locomotores i vaixells com, per exemple, en neozelandès MMA Leveque, que assoleix els 75 metres d'eslora. Entre els avantatges de l'amoníac figura que s'emmagatzema més fàcilment que l'hidrogen, que acumula més energia en el mateix volum –fins i tot 70 vegades més-, però també és poc eficient i resulta tòxic per als humans. Als anys 40, quan no hi havia gasolina disponible al país, l'amoníac s'utilitzava a Bèlgica barrejat amb carbó per propulsar autobusos. Al Japó, barrejat amb querosè, mou turbines i fins i tot la NASA ha desenvolupat assajos en avions amb l'amoníac com a protagonista.
A Saragossa
Els assajos per utilitzar amoníac com a combustible estan realitzant-se també a Espanya: el Grup de Processos Termoquímics de l'Institut d'Investigació en Enginyeria d'Aragó (I3A) de la Universitat de Saragossa investiga ja de fet per utilitzar l'amoníac en processos de combustió amb un nivell d'emissions mínim. Reduir les emissions és clau, perquè l'amoníac produeix en cremar-se òxids de nitrogen que generen pluja àcida i boirum fotoquímic.