Set anys després que Kellingley, l'últim pou vertical que funcionava al Regne Unit segellés per sempre la seva canya, El govern britànic ha donat el vistiplau final perquè Anglaterra torni a comptar|explicar amb mines subterrànies. Serà a Cúmbria, al nord-est del país i a prop d'Escòcia i, més en concret, a Whitehaven. A Cúmbria, les últimes mines van tancar a mitjans dels 80 i, ara, més de quaranta anys després, el carbó del subsol tornarà a explotar-se.

0 JS285638500
Antics terrenys industrials que acolliran la futura mina

Woodhouse Colliery

Woodhouse Colliery, que així es dirà l'explotació, espera extreure i processar 2,5 milions de tones de carbó a l'any quan, d'aquí a un lustre, assoleixi la producció màxima prevista. La mina ocuparà 500 persones i el carbó que s'extregui es destinarà a usos siderúrgics. La previsió és que la Woodhouse Colliery i l'empresa que l'explotarà, West Cumbria Mining, funcionin durant mig segle i les tasques assoliran una profunditat màxima de 500 metres. El disseny de l'explotació, respectuós amb l'entorn, preveu estructures que cobriran completament les zones de procés de carbó i una galeria subterrània que connectarà la mina amb estació ferroviària de mercaderies de Mirehouse. Sota terra, s'utilitzaran rozadoras i cintes transportadores que traslladaran el carbó a la superfície sense generar pols, soroll o impactes visuals negatius. Michael Gove, Secretari d'Estat d'Igualtat Habitatge i Comunitats, va informar aquest 7 de desembre del vistiplau definitiu del Govern i va animar els promotors a encarar la següent etapa del projecte perquè la que ja es considera la mina més moderna del món comenci a generar ocupació i riquesa. A la Gran Bretanya, en concret a la vila gal·lesa d'Aberpergwm, funciona una altra mina, aquesta a cel obert que produeix 2 milions de tones a l'any i ocupa gairebé 200 persones.

Woodhouse Colliery

I a Espanya?

A Espanya, mentrestant, el carbó sembla estar una mica menys proscrit amb la construcció en El Musel, el port de Gijón, d'una nova zona de provisió de graneles que permetrà importar més carbó per a, per exemple, alimentar els dos grups de la tèrmica que encara funciona en As Pontes de García Rodríguez, a la Corunya o les calderes de les d'Aboño i Arbreda de Ribera, ambdues a Astúries. La resta de tèrmiques del nord d'Espanya –excepte La Pereda, a Mieres i propietat d'Hunosa, estan tancades i desmenateladas i les mines, igual excepte el Pou Nicolasa, també d'Hunosa, i els moderns pous-túnel de Pilotuerto i Cerredo, construïts al seu dia per Victorino Alonso. Queda esperança per al carbó ara que es paga als mercats industrials a més de 400 euros la tona i a 700 als mercats domèstics per a cuines i calefaccions? Una tona de carbó a peu de mina a Espanya surt per menys de 200 euros, però la pregunta és simple guanyarà el pragmatisme o l'ecologisme extrem? A la Gran Bretanya, el Govern ha triat el primer malgrat les protestes dels grups ambientalistes més exaltats.