Fuente Obejuna; a més del títol d'una obra de Lope de Vega que, de tan important, va esdevenir l'esmentat popular del que recórrer en moments en els quals tots sense distinció remen amb mateix objectiu i no els preocupa saltar-se les regles si convé per assolir un finalitat justa; és un poble cordovès de l'Alt Guadiato que camina de capa caiguda des que als anys 60 la Societat Miner Metal·lúrgica de Peñarroya (amb seu a Peñarroya-Pueblonuevo, la capital comarcal) va cedir les seves mines a Encasur, del grup Endesa, i l'activitat industrial a la zona va anar reduint-se. L'últim pou vertical de la comarca, situat en Font Obejuna i anomenat Pozo María, va tancar el 2005 i, avui, dels 15.000 veïns que tenia el poble el 1960 queden menys de 5.000. Ara, una recent excavació ha localitzat una infraestructura que, si es dona a conèixer i promociona com cal, podria servir per atreure turistes a una població que té molts atractius inexplotats. Es tracta, en concret de la font pública romana més ben conservada de tota la Península.
Ciutat romana
La font, situada a la zona en la qual es dona per fet que es troba l'antiga Mellaria, una ciutat romana que va arribar a ocupar 23 hectàrees, s'ubica prop d'un turó anomenat Masatrigo i, a més de la font ara localitzada –que conserva fins al ciment hidràulic original, va tenir fòrum, aqüeductes, carrers comercials, muralles i fins i tot teatre i amfiteatre, però fins ara s'ha descobert molt poc: gràcies a vols fotogramètrics amb avioneta realitzats el 2014, 2015 i 2016, una prospecció satèl·lit i diferents estudis amb drons i sensors espectrals d'infrarojos s'han localitzat algunes d'aquestes estructures, però gairebé res no havia vist la llum fins ara. Les excavacions actualment en curs, dirigides pel professor de la Universitat de Córdoba Antonio Monterroso, han fet aparèixer aquesta font d'1,4 metres d'altura formada per quatre grans ampits d'uns dos metres de longitud i trenta centímetres d'amplada, que pesarien uns 1.500 quilos aproximadament cada un i no es van fabricar amb pedra de la zona. La font conserva la pila, la columna posterior allotjant la canonada de plom de l'aigua i una de les pedres verticals de sortida de l'aigua. En l'excavació s'ha localitzat també el tram de la calçada romana que unia Corduba i Emerita que creuava Mellaria, incloses lloses de paviment original.
Una zona amb possibilitats
Les restes de Mellaria poden, si s'excaven i museïtzen, convertir-se en un important revulsiu per a una comarca deprimida en la qual fins i tot la capital de la zona, Peñarroya Pueblonuevo, té avui només un terç dels 30.000 veïns que van arribar a residir a la vila el 1940. Juntament amb les restes romanes, cal esmentar l'immens patrimoni industrial de la comarca, dins del qual destaquen les restes del Cerco Industrial de Peñarroya, que va arribar a ser el més important centre industrial del sud d'Espanya fins a 1950, el ja esmentat Pozo María de Fuente Obejuna; que es conserva intacte i va ser, quan es va inaugurar en els 90 el pou miner vertical més modern d'Andalusia; i nombrosos castilletes miners repartits pels termes municipals de Peñarroya, Fuente Objeuna i Belmez, on es manté activa una Escola Politècnica estretament vinculada a la història minera de la zona. A tot això., cal sumar-li el valor dels centres històrics de Peñarroya, Fuente Objeuna i Belmez, localitats en els que la clàssica arquitectura andalusa es barreja amb edificis modernistes que es van construir durant la segona meitat del XIX, l'època en què l'Alto Guadiato va ser el més important nucli industrial andalús. I a tot això cal afegir-li el no menys important atractiu que implica que Lope, el Fènix dels Enginys, ambientés en Fuente Objeuna -Fuenteovejuna, va preferir escriure ell- la seva celebèrrima obra, que es representa assíduament a la vila de la mà d'actors locals aficionats. O en l'Alto Guadiato van tots a una o l'immens patrimoni del que disposen (font romana inclosa) es perdrà per sempre.
