Apple i la Xina conviuen en una incòmode amistançament des de fa dues dècades: no s'agraden, però als dos els va bé perquè, mentre el fabricant americà es beneficia dels competitius costos de fabricació que només la Xina pot oferir i, de retruc, entrava en un mercat interessant; La Xina aconseguia alhora desenvolupar al seu territori un sistema productiu que dona ocupació|ús a milers de persones. Tanmateix, tot pot canviar ben aviat: a Apple ja no li resulta tan beneficiós fabricar a la Xina perquè hi ha posats els seus ulls en altres països (també asiàtics, no imaginem coses que, a més d'a Donald Trump, ens farien feliços a molts) que poden oferir-li millors condicions. Què passarà? Intentarem explicar-vos-ho.
La Xina és cada vegada més cara i més difícil
La Xina, encara que continua sent més barata que Europa i Amèrica per fabricar gairebé tot, ha començat a ser una mica més cara: el salari mínim de 51,5 euros mensuals de 2005 ronda ara els 300 euros. La Xina, a més, concentra el 19% de les vendes anuals d'Apple, companyia que fa servir en el gegant asiàtic a prop de mig milió de persones. Tot això, fa que les autoritats xineses siguin conscients de la importància que té el seu país per a Apple i, per això, han començat a exigir concessions. I tot succeeix, a més, en un context postpandèmia en el qual tots sabem, Apple també sap que la Xina, si vol, pot alterar les cadenes gloabals de subministrament. Si a l'equació li sumim el|com de dolentes que són les relacions geopolítiques entre la Xina i els Estats Units, la situació es complica encara més.
I què vol fer Apple?
Anar-se'n completament de la Xina no és una opció, però buscar alternatives és l'objectiu. Països com el Vietnam o l'Índia tenen capacitat tècnica i mà d'obra suficient que, a més, cobra menys diners. I els seus governs, teòricament, són més prooccidentals. El problema d'Apple és que el procés que pretén activar no serà ni ràpid ni senzill. Deixar de produir a Europa i als Estats Units va resultar fàcil, però a la Xina no cometran els mateixos errors que ens han condemnat a convertir-nos en el que Europa va camí de ser: un immens parc temàtic que, en realitat, és un geriàtric.