Per Nadal, un dels grans dilemes està en servir garrí o be i, encara que cal reconèixer que l'encert és equivalent si n'esculls qualsevol d'ambdós, és clau tenir clares algunes coses perquè, si et decideixes pel be, no acabis servint als teus convidats una cosa que no és el que esperen. Avui, volem parlar-te dels tipus de be que existeixen i començarem pel més apreciat: el lechazo.
Què és?
El lechazo no és cap altra cosa que la cria de l'ovella que encara mama i, en general, no sol passar dels dotze quilos en el moment del seu sacrifici ni tenir més de 35 dies. Aquest, sempre que es tracti a més d'animals de les races autòctones xurra, castellana i ojalada, és el lletó que es pot comercialitzar sota l'empara de l'IGP Lechazo de Castilla i León, el president de la qual, José Luis Fraile, recorda que aquests dies la demanda és immensa, però l'oferta no és elàstica i fa anys ja que no passa dels 300.000 animals sacrificats. El 2021 van ser, en concret, 266.000 que precedien de 772 ramaderies que comptabilitzen unes 410.000 caps ovins. Per a aquest any, es calcula que els lletons que se sacrificaran seran poc més de 200.000 i part de la culpa la té l'escàs relleu generacional. Dels 772 productors de fa un any queden avui 743. José Luis Fraile avança, a més, que és "imprescindible" comprovar que la carn aquest identificada amb quatre anells vermells amb el logotip de l'IGP, que recull la data del sacrifici.
Altres variants
A més del lechazo, existeix el recental, que és aquell que s'ha alimentat amb llet i, també, amb pinso, pastura, herba o cereals- Es el conegut Ternasco de Aragón, que té la seva pròpia IGP i pot pesar fins a 13 quilos. Se'l sacrifica amb 4 mesos. Finalment, aquesta el be convencional, també conegut com a pasqual, al que se sacrifica amb entorn d'un any i que pesa entre 23 i 26 kg. Les ovelles de més edat se solen dedicar a altres usos, com l'elaboració de cecina.
