La ciberseguretat ha esdevingut en el darrer quart de segle peça clau de la seguretat ciutadana i, per això, es fa obligatori que els diferents agents implicats reflexionin sobre qüestions que condicionen la vida de la ciutadania. Això, precisament, és el que fan aquests 5 i 6 de juny a Barcelona, ciutat que acull el congrés De la Seguretat ciutadana a la ciberseguretat. 25 anys d’enquestes de seguretat.
Objectius
L’objectiu principal del congrés es celebrar els 25 anys de la primera enquesta de Seguretat pública de Catalunya i repassar les altres enquestes específiques que s’han anat dissenyant i passant (convivència escolar, violència masclista, violència sexual i seguretat de les persones grans), fent una valoració d’expectatives i realitats. A més, el Congrés planteja quins han de ser els reptes de cara al futur: pel que fa al contingut, cal preguntar que no es pregunta i quines coses es pregunten que no aporten prou. Igualment, cal considerar com les noves tecnologies, les xarxes socials i fins i tot la intel·ligència artificial ens pot aportar informació sobre els àmbits necessaris per dissenyar polítiques públiques de Seguretat de millor qualitat o amb més aprofundiment del que ens proporcionen les metodologies actuals (bàsicament enquestes telefòniques).
El Congrés també serveix per anunciar la recent publicació (amb el suport de Dades Obertes de Presidència) tots els registres de l’enquesta de Seguretat pública de Catalunya, entre els anys 2003 i 2022 en format de dades obertes, cosa que significa oferir el públic més de vint milions de registres, que poden, entre altres coses, facilitar la recerca en matèria de Seguretat a Catalunya.
Taules rodones i ponències magistrals
La primera taula rodona se centra en l’enquesta de seguretat pública de Catalunya i, moderats pel responsable del GSPT de la ESPC, es demana el punt de vista d’una investigadora amb gran experiència en enquestes de l’Institut Metròpoli (Marta Murrià) sobre fins a quin hem de parlar d’enquestes de victimització o d’enquestes de seguretat, pregunta que posa sobre la taula tant el concepte de víctima com l’abast del concepte de seguretat. Planteja també a la responsable de proximitat del Cos de MMEE (inspectora Montse Escudé), fins quin punt la informació que proveeix l'enquesta és útil per organitzar el treball quotidià de l’organització policial, per acabar debatent amb un periodista fins a quin punt els mitjans de comunicació contribueixen a construir la percepció de seguretat (un dels objectius prioritaris de l’enquesta) (Roger Tugas).
La segona taula rodona tractarà de la gran enquesta europea de violència contra les dones de 2022 (Merle Paats, Eurostat), sobre el paper de les (noves) masculinitats en el problema de la violència contra les dones (Stribor Kuric) i comptarà una aproximació crítica a les metodologies d’anàlisi de la violència contra les dones (Laura Macaya). La tercera taula serà moderada per Joan Roa, del GSPT, el principal objectiu de la taula, amb l’ajuda dels resultats de l’enquesta de convivència escolar i seguretat, és contribuir a la millora de les pràctiques educatives, com les pràctiques restauratives, que afavoreixen i milloren la convivència escolar i ajuden a prevenir la violència escolar. Hi intervindran Xavier Oriol,André González i Antoni López.
Les dues ponències magistrals a càrrec de Sandra Zilloniz, del Servei estadístic del Ministeri de l’Interior francès, sobre l'última gran reforma d’una enquesta rellevant de seguretat, perl’Enquesta “Rebut i percebut en matèria de seguretat” de França que ha substituït la ja molt consolidada enquesta “Cadre de Vie et Sécurité” per tal d’adaptar-la tant a les noves realitats de la seguretat com a les noves tecnologies a l’abast per permeten, entre altres coses, incrementar el nombre de persones enquestades (arribant actualment a les 200.000).