El futur de la mobilitat, segons tot indica, serà elèctric, però fins ara no s'ha trobat la tecnologia que permeti fabricar bateries prou econòmiques i eficaces com perquè els cotxes elèctrics igualin en prestacions els de combustió. Per això, diferents empreses de tot el món assagen amb nous sistemes d'acumulació d'energia. Un dels més prometedors té al liti i el sofre com|com a protagonistes
Preus raonables
Un dels principals frens a l'expansió del cotxe elèctric és l'excessiu cost de les bateries, que eleva el preu de qualsevol vehicle propulsat gràcies a elles fins a llindars superiors als 30.000 euros, quantia que estava reservada exclusivament a cotxes de gammes altes quan els únics motors disponibles eren de combustió. Així, i en paral·lel a assajos que persegueixen obtenir la densitat energètica més gran possible i tenen a materials com el níquel, el cobalt i el manganès com protagonistes, s'activen altres estudis encaminats a abaratir costos. I allà és on entra el sofre, un mineral molt abundant i barat que presentava un problema insalvable: la corrosiu que és. Però està a punt de canviar.
Com s'ha solucionat el gran problema del sofre?
Sense tractaments especials, el sofre es menja un elèctrode de liti en trenta cicles de recàrrega i això és inacceptable. Per això, empreses nord-americanes com Lyten i Conamix, noruegues com Morrow o alemanyes com Theion han posat fil a l'agulla per trobar una solució. I qui abans l'ha trobat és Theion que ha aconseguit desenvolupar una tècnica que permet protegir els elèctrodes de liti per aconseguir que el sofre no els faci malbé i la bateria pugui aguantar durant tota la seva vida útil. Gràcies a aquest sistema, es podran fabricar bateries amb tres vegades més densitat energètica que les de liti actuals que admetran recàrregues ultraràpides i costaran dos terços menys. Les proves amb vehicles reals començaran en 2024 i, si res no falla, la producció en cadena arrencarà el 2027. Esperem uns anys més per jubilar el nostre cotxe convencional?