La Robla, municipi lleonès d'uns 3.600 habitants que en va arribar a tenir prop de 6.000 a començaments dels 80, és famosa, principalment, per dues coses: donar nom al tren que encara avui uneix Bilbao i Lleó i que es va construir per connectar les siderúrgies biscaïnes amb les conques carboníferes de Palència i lleonesa i acollir-ne una de les tèrmiques més importants del nord d'Espanya i el safareig de carbó més gran del país als anys 80. Avui, de les tres infraestructures només subsisteix la línia ferroviària convertida en una cosa molt diferent. Ara; i per superar l'el drama dels tancaments que, un després de l'altre, han fuetejat una comarca en la qual ja només queda una gran empresa (la fàbrica de ciments de Corporació Masaveu); la localitat impulsarà un projecte, la Robla Green que permetrà que els roblanos continuïn fent el que sempre ha fet: produir energia. Ho faran, això sí, d'una altra manera.
A partir de 2026
La Robla Green inclou dues instal·lacions: una planta de biomassa amb sistemes de captura i emmagatzemament de CO2 que ja ha estat batejada com a Roblum i una fàbrica de metanol verd batejada com a La Robla Nueva Energía. Tres companyies (Reolum, Tresca Enginyeria i Incus Capital) són les que han activat el projecte. En la planta de biomassa es cremarà palla de blat de moro (la província de Lleó és la que més volum d'aquesta gramínia produeix a tot Europa), i residus procedents d'altres cultius com en sègol i la colza. El CO2 d'origen no fòssil que es generarà amb la combustió d'aquests residus permetrà mitjançant electròlisi produir hidrogen verd que es transformarà en e-metanol, un combustible de nova generació neutre en emissions, no contaminant i capaç de mantenir-se en aquesta líquid a temperatura ambient. L'e-metanol permetrà ajudar, expliquen els promotors del projecte, "a descarbonitzar el sector de la indústria química i el del transport", ja que es consumirà en aquests dos àmbits.
440 milions d'inversió
L'execució del projecte implica una inversió de 440 milions d'euros. D'ells, 175 permetran construir la planta de biomassa i 264 la d'e-metanol. Les obres començaran el 2024 i ocuparan uns 450 operaris. Després, quan les instal·lacions funcionin, es crearan 100 llocs de treball directes i uns altres 90 d'associats a la producció de biomassa. Comparats amb els més de 1.200 que, de mitjana, tenia la Hullera Basc Lleonesa –l'empresa minera que operava a la conca i que va promoure la fàbrica de ciment, la tèrmica i el safareig del que abans parlàvem- són pocs, però serviran a la conca de Ciñera-Matallana ys les seves dues principals poblacions (La Robla i la Pola de Gordón) per escapar a la trista destinació|destí que van deixar desmantellaments com els que van patir Guardo i Barruelo a Palència o Villablino i Sabero a Lleó.