Augment de les temperatures, dificultats amb determinats cultius en latituds on eren tradicionals i fins i tot afectacions en espècies d'animals, que poden arribar a extingir-se en generar els bruscos canvis en curs alteracions en els seus hàbitats. El canvi climàtic, és evident, ens afecta de moltes maneres i, fins i tot, sembla que està fins i tot canviant el sabor del vi. Així ho han conclòs almenys els autors d'un estudi publicat a la revista de la Unió Europea de Geociències.
Veremes més primerenques
Els canvis registrats en les temperatures mitjanes anuals de Beaune, a la Borgonya, mostren, i així es recull en l'estudi de l'esmentada organització, avançat la verema una mitja 13 dies des de 1988. De l'estudi s'ha encarregat Thomas Labbé, historiats de la Universitat de Leipzig. Labbé disposa de dades de collites que es remunten a 1.354. Tradicionalment, a la zona es recollia el raïm entorn del 28 de setembre, però avui es fa gairebé dues setmanes abans perquè la temperatura de l'aire ha augmentat tant (especialment en les últimes tres dècades) que deixar madurar el raïm fins a finals de setembre equival a arruïnar la collita: amb més temps a la vinya, el raïm acumula més sucre i els vins só més alcohòlics i més dolços. Si s'esperés fins a les dates en les quals es veremava fins i tot no fa tant, els vins de la Borgonya deixarien de ser el que són.
Chardonnay i Pinot Noir
De la mateixa manera que en la Rioja dominen, entre les tintes, el raïm ull de llebre i la garnatxa i, entre les blanques, la viura i la malvasia, a la Borgonya mana la pinot noir i la chardonnay. El clima ha modelat cada zona vinícola i, ara, els canvis en les temperatures poden alterar aquests equlibrios. Beuaune, localildad situada a uns 43 km al sud de Dijon, atresora registres que han permès demostrar que les veremes dels últims 16 anys han estat les més primerenques des de 1.354 Ahora, en concret des de fa 30 anys, les temperatures fluctuen molt més i hi ha qui avança que, el 2050, es veremarà al voltant al 15 d'agost a moltes regions vinícoles franceses. No és un qualsevol, a més: de tràfic de Jean-Marc Touzard, enòleg de l'Institut Nacional de la Investigació Agronòmica de França.
De moment, la Borgonya sembla que se salva, però no està del tot clar. Si això passa, els sabors i les sensacions que procuren els vins d'aquesta zona canviaran. Als anys setanta, el contingut alcohòlic mitjà dels vins era d'un 12% i, avui, ronda a gairebé totes les zones el 14%. A més calor, més sucre en el raïm i més alcohol en uns vins que seran menys àcids. Esperem que la cosa canviï perquè, si no, només podrem beure Jerez, Porto i Amontillado.