Meta, l'empresa matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp, ha generat una intensa controvèrsia amb la seva recent actualització de polítiques de moderació. Aquests canvis, introduïts sota la direcció|adreça del seu CEO, Mark Zuckerberg, han permès que certs comentaris discriminatoris cap a persones homosexuals i transgènere, com anomenar-los "malalts mentals", ja no siguin considerats com a violacions de les normes comunitàries. La decisió ha desencadenat un fort debat entorn dels límits de la llibertat d'expressió i la responsabilitat de les plataformes digitals.
Què busca Zuckerberg amb aquests canvis?
La decisió de flexibilitzar les polítiques de moderació de Meta sorgeix en un context de tensions polítiques i estratègiques. Com assenyala Wired, Zuckerberg sembla estar buscant un equilibri entre satisfer als sectors més conservadors dels Estats Units i mantenir la base d'usuaris més progressista que ha caracteritzat a les seves plataformes en els últims anys.
La relació entre Zuckerberg i Donald Trump, l'expresident nord-americà, s'ha tornat un tema central en aquest debat. El 2021, Meta va suspendre el compte de Trump després dels disturbis al Capitoli, una decisió que va generar una ruptura amb els republicans. Els recents canvis en la moderació han estat interpretats per alguns analistes com un intent de reconciliar-se amb Trump i la seva base política, especialment de cara a les eleccions presidencials de 2024.
Tanmateix, aquesta decisió té implicacions perilloses. Permetre comentaris com "els homosexuals i els trans són malalts mentals" normalitza un discurs d'odi que pot fomentar la discriminació, l'assetjament i la violència contra comunitats vulnerables.
En què consisteixen els canvis en la moderació de continguts?
Meta ha revisat la seva política de conducta d'odi, la qual cosa permet ara un marge més ampli per a comentaris ofensius sota l'argument de fomentar la "llibertat d'expressió". Això inclou declaracions que prèviament eren considerades inacceptables a Facebook i Instagram, com cridar "malalts mentals" a persones homosexuals o transgènere, entre altres formes de llenguatge discriminatori.
Encara que Meta assegura que aquestes expressions no es permetran si estan acompanyades d'amenaces explícites o incitacions a la violència, organitzacions defensores de drets humans han assenyalat que aquesta distinció és ambigua i que, a la pràctica, obrirà la porta a més assetjament i marginalització.
El canvi ha provocat una reacció generalitzada de rebuig. Activistes i grups LGBTQ+ han denunciat que Meta està prioritzant els seus interessos polítics i comercials sobre la seguretat dels seus usuaris. Fins i tot empleats de Meta han expressat preocupacions internes sobre l'impacte d'aquestes decisions en la percepció pública de la companyia.
Quins riscos comporten aquests canvis?
Els riscos van més enllà del dany reputacional per a Meta. En relaxar les seves polítiques, la companyia també s'exposa a una pressió més gran per part de reguladors i anunciants, que podrien qüestionar si les plataformes de Meta són entorns segurs per als usuaris.
A més, l'actualització de les polítiques envia un missatge preocupant sobre el compromís de Meta amb la lluita contra el discurs d'odi. En un món digital on les xarxes socials tenen un impacte significatiu en la formació d'opinions, decisions com aquesta poden contribuir a una polarització més gran i normalització de la intolerància.
Zuckerberg sembla estar jugant una partida d'escacs polítics i comercials, però els peons en aquest joc són comunitats senceres que podrien enfrontar més nivells de discriminació i assetjament en línia.