La campanya electoral encara la seva recta final i en ella (i contra pronòstic, doncs des de l'actual Govern el debat es donava per liquidat fa anys) el carbó ha tornat a ser protagonista, en aquest cas de la mà de Vox: el seu vicepresident José Ortega Smith planteja com a possibilitat la reobertura de les mines. I no ho ha dit en un lloc qualsevol: ha estat a Puertollano, una de les quatre principals coal factory towns que van néixer a Espanya al voltant de la mineria del carbó durant la segona meitat del XIX i les primeres dècades del XX. Les altres; per envergadura i amb el permís de nuclis també miners com Barruelo, Villablino, Guardo, Andorra o Berga; són Peñarroya-Pueblonuevo (Còrdova), Langreo i Mieres, les dues últimes a Astúries.

 

A Espanya encara s'explota carbó

Malgrat al desordenat tancament de la majoria d'explotacions entre 2015 i 2019 (es venien tancant pous des de principi dels 90) a Espanya es mantenen encara en explotació tres jaciments: el Pou Nicolasa; d'Hunosa i a la zona d'explotació denominada Sèrums, a prop de Mieres; el pou túnel de Pilotuerto, a Tineo; i, també, el pou túnel de Cerredo, a Degaña (Astúries). Existeixen, al temps, projectes d'obertura de noves explotacions, però el plantejament d'Ortega Smith és més ambiciós que aquests. Així ho explicava: "mentre que a França d'estan multiplicant les centrals nuclears, a Espanya s'estan tancant i mentre a Alemanya d'estan obrint mines de carbó i centrals tèrmiques, aquí es mantenen tancades". El seu plantejament, de fet, implica una revisió completa dels Objectius de Desenvolupament Sostenible continguts a l'Agenda 2030, un document que, explica ell, no han votat els espanyols i només està portant atur|aturada i pobresa, diu. Alhora, es declara també partidari de les renovables i l'hidrogen verd però "de manera gradual i no al preu d'omplir els camps de plaques fotovoltaiques i aerogeneradors destrossant el paisatge natural i eliminant grans zones agràries convertides en enormes camps fotovoltaics en mans de quatre multinacionals que amb prou feines generen mà d'obra". Amb tot, es pot recordar que la indústria eòlica i fotovoltaica generen ja milers de llocs de treball i volen generar-ne molts més.

Què s'està fent en la resta d'Europa?

França i Bèlgica mantenen els seus jaciments sense explotar des de fa dècades i a Alemanya s'explota lignit a grans mines a cel obert que, en alguns casos, han obligat a desplaçar parcs eòlics i nuclis de població. A Polònia i la República Txeca, l'explotació de carbó mitjançant mines subterrànies continua sent una activitat econòmica destacada i Anglaterra, fora de la UE, torna a explotar el seu carbó, una cosa que països com Rússia, la Xina, Austràlia o els Estats Units mai no han deixat de fer. A Espanya, es van explorar des de Puertollano i Ponferrada sistemes de captura de CO2 que haguessin permès cremar carbó nacional sense contaminar, però les esmentades experiències es van abandonar. Avui funcionen unes quantes de tèrmiques (totes en enclavaments costaners i amb carbó importat) i el declivi dels antics nuclis miners és imparable. En què quedarà el plantejament d'Ortega Smith? Ho veurem després d'aquest diumenge. Amb tot, no és una cosa nova: en les Corts de Castella i Lleó, on Vox governa amb el PP, es va aprovar l'octubre passat una proposició no de llei que plantejava instar al Govern d'Espanya a reformar la Llei de Canvi Climàtic per aixecar la prohibició d'explorar, investigar i explotar hidrocarburs i altres jaciments de minerals energètics establerts a Castella i Lleó. Des del PSOE, Podemos i Ciutadans es va qualificar d'"inviable, ideològica i populista". Amb tot, es pot recordar que als Estats Units es planteja ja la possibilitat que el carbó serveixi fins i tot per fabricar acumuladors d'energia.