Mentre que a Alemanya es desmantellen aerogeneradors per explotar capes de carbó a cel obert, a Anglaterra tot està a punt per posar en marxa la mina més moderna d'Europa, i a Espanya ja només ens queda un pou vertical en explotació, científics nord-americans identifiquen un nou ús per a aquesta honesta i econòmica font d'energia que és el carbó: convertir-lo en bateria geològica d'hidrogen.
Des de la Penn State University
No podia ser cap altra: la Penn State University; que és el centre universitari de referència de la Coal Region, el territori del nord-est de Pennsylvania que emmagatzema els dipòsits d'antracita més grans (set bilions de tones) del món; acaba d'identificar una nova capacitat en el carbó. Aquesta no és cap altra que fer-la servir com a baterá geològica: "es pot injectar i emmagatzemar energia de l'hidrogen en el carbó i utilitzar-la quan faci falta", explica Shimin Liu, professor associat d'enginyeria energètica i mineral de la Penn State.
En formacions geològiques
L'almacenamieto d'hidrogen podria dur-se a terme, expliquen des de la Penn State, en formacions geològiques carboníferes per satisfer pics de demanda. Des de la Penn State, així ho indica el professor Liu, es valora com a especialment interessant al carbó per l'elevat grau de coneixement de la seva estructura que s'atresora a Occident. "portem segles estudiant-ho i més de 50 anys produint comercialment gas a partir d'ell. El carbó és idoni per emmagatzemar hidrogen", explica.
De moment, han assajat ja l'experiència en vuit jaciments nord-americans. El carbó bituminós de minsa volatilitat de l'est de Virgínia i l'antracita de l'est de Pennsylvania són els que millors capacitats mostren. La disponibilitat del recurs (els jaciments carbonífers són nombrosos tant als Estats Units com a Europa) fa que el carbó sigui encara més interessant: "supera a altres formacions geològiques en capacitat, és abundant i, a més, els jaciments són a prop d'àrees poblades. Se sol considerar que el carbó com una roca, però en realitat és un polímer amb alt contingut en carboni i molts porus petits que poden emmagatzemar gas. És com una esponja que pot contenir moltes més molècules d'hidrogen que altres materials la base dels quals no és el carboni", expliquen des de la Penn State. Comencem ja d'una vegada a tornar a convertir les desenes de mines tancades que jalonen la península ibèrica en una cosa productiva? Des de Pennsylvania ens estan explicant com.
