Les estrelles –o, més en concret, el cel estrellat lliure de pol·lució- també poden ser motor de desenvolupament. Aquests dies, gràcies a les, per aquestes latituds, insòlites aurores boreals que s'observen a Catalunya, la subcomarca del Montsec (amb capital a Àger (Lleida) ho demostra.
Fins a tres milions d'euros anuals
A la zona, des de 2009, funciona un equipament singular: el Parc Astronòmic del Montsec . La instal·lació, segons càlculs dels seus gestors, genera un impacte econòmic anual favorable al territori que l'acull que s'acosta als tres milions d'euros. Per a un espai rural com el de la subcomarca del Montsec, no és una xifra menor. Des de 2009, l'any de la seva inauguració, el Parc Astronòmic del Montsec acumula prop de 450.000 visitants. La mitjana anual, descomptant els anys de la pandèmia, s'acosta als 35.000 i, d'ells, uns 5.000 solen ser escolars.
Múltiples activitats
Les instal·lacions del Parc compleixen una quàdruple funció, ja que serveixen per divulgar, investigar, educar i, també, protegir el cel nocturn. Des de les instal·lacions, expliquen els seus responsables, es realitzen investigacions astronòmiques, es duu a terme el seguiment de satèl·lits i fins a es monitora la contaminació lluminosa. Per a un municipi com Àger, que no arriba als 600 habitants, es tracta d'un recurs dinamitzador de primer ordre. Amb tot, no és l'única experiència de dinamització d'entorns rurals en les quals|que l'astronomia i el gaudi del cel net que només procura aquestes zones. A Tarragona, espais com el resort Serra de Prades han fet de la contemplació del cel estavellats un dels seus atractius i en San Cebrián de Mudá (Palència) funciona des de fa més de vint anys El Mirador de las Estrellas, que ha permès convertir en observatori astronòmic dos antigues sitges d'emmagatzemament de carbó.