El futur de tots, almenys en part, passa per la Xina, però les maneres de fer del gegant asiàtic, encara que sembli una paradoxa, posen massa sovint en perill aquest futur que la Xina vol liderar . La revolució verda, fins ara, sembla que no va amb ells i els drets laborals no s'entenen allà com els entenem a Europa. Aquestes qüestions, per ja sabudes, potser no mereixen repetir-se (o, precisament per això, potser més encara), però hi ha altres qüestions, més quotidianes si es vol, en les que la Xina no es comporta com cal. Una d'elles és la pesca.
Una flota sense llei
La Xina respecta la legislació internacional només quan li convé i els seus mandataris semblen haver decidit fa temps que les normatives globals que regulen la pesca no entren dins de la seva conveniència: dels entre 11 i 26 milions de tones de peix que es captura de manera il·lícita al món cada any generant pèrdues a d'entre 10.000 i 23.500 milions de dòlars a l'economia mundial, més de la meitat tenen a veure amb la Xina. En concret, la Pesca Il·legal No Declarada i No Reglamentada (INDNR, per les seves sigles en anglès) suposa entre un 13 i o 31% de les captures globals. I del 54,7% d'aquestes captures són responsables vaixells industrials de bandera asiàtica vinculadosde una o una altra manera amb la Xina. De fet, el 61% d'aquests pesquers pirata lluen orgullosos i sense amagar-se la vermella bandera del gegant asiàtic. La xifra espanta, perquè del total de vaixells que desenvolupen pràctiques pesqueres il·legals, només un 16% és americà i sengles 13% procedeixen, respectivament, de l'Àfrica i Europa.
Amb tot, hi ha més dades: deu empreses acumulen la quarta part de denúncies per pràctiques pesqueres il·legals i a què no endevineu on té la seva seu la majoria d'elles? Sí, encerteu: vuit són xineses. Les que falten són, respectivament, de Colòmbia i d'Espanya.
On pesquen?
El pitjor de tot és que aquestes pràctiques exhaureixen les zones de pesca dels països amb menys recursos: fins a un 50% de la pesca il·legal té lloc en caladors africans. Després, el segon lloc preferit per aquests filibusters de la pesca és Sud-amèrica: les costes argentina i xilena sosn els seus objectius. Tant a l'Àfrica com a Sud-amèrica, la pesca il·legal exhaureix recursos, trenca les vedes i hipoteca el futur d'un sector en el es calcula que el 90% dels caladors estan esgotats, explotats o sobreexplotats. Fa uns anys, ens van convèncer que no convenia consumir peix amb una talla mínima a la inferior i ara, potser, ha arribat l'hora d'assumir també que, a més d'en la mida, ens hem de fixar també en com i on s'ha pescat el peix que mengem. Si no, igual acabem tots menjant surimi i goles per obligació i no per gust.