El grafè és un d'aquests materials que, des que va ser descobert, està cridat|trucat a canviar la manera com entenem el món. Per això, diferents grups d'investigadors de tot el món|tothom treballen per identificar nous usos d'aquest material i, també, noves maneres d'obtenir-lo. Un d'ells és la fabricació de nanoestructures de carboni que doten als materials en què s'apliquen de propietats magnètiques o electónicas utilitzables, per exemple, per construir superordinadors. Un dels investigadors més prestigiosos del moment és espanyol que treballa amb aquest tipus d'estructures derivades del grafè, es diu Dimas García de Oteyza i, des del Centre d'Investigació en Nanotecnologia i Nanomaterials (CINN) d'El Entrego (Astúries), està desenvolupant al costat d'altres investigadors espanyols i txecs un mètode per acabar amb un dels principals problemes d'aquestes nanoestructures: la inestabilitat de les seves molècules.

CINN Entrego
CINN Entrego

Què provoca la inestabilitat?

Les nanoestructures de carboni, per ser utilitzat de manera intensiva, necessita poder suportar l'exposició a l'aire i no rovellar-se Per a això, és fonamental atorgar a les seves molècules més estabilitat, ja que, si no, no podrien fer-se servir en camps com el de la ja citada tecnologia quàntica –els superordinadors- o l'espintrònica, l'emmagatzemament massiu de dades. Al laboratori, García de Oteyza i el seu equip han aconseguit que les nanoestructucturas de carboni siguin més estables ja que, actualment, si es desprotegeixen, no funcionen, De moment, han traspassat molècules del seu lloc de síntesi al seu lloc d'aplicació sense problemes, el que és tot un avenç.

Materials nous

Que un material passi del laboratori i les seves condicions controlades a la vida quotidiana és difícil, ja que alguns d'ells, cas de les nanoestructures de carboni, poden deteriorar-se ràpid i perdre totes les seves propietats. Ara, amb el mecanisme descobert, es redueix la inestabilitat i el grafè nanoestructurado pot protegir-se dels efectes oxidants de l'atmosfera. Amb això, s'aconsegueix que les molècules que es produeixen en l'entorn estable d'un laboratori puguin portar-se a l'exterior sense que es degradin. L'estudi ha estat publicat a la prestigiosa revista Nature Chemistry.