Porten sis dècades en això, ocupen un edifici del segle XV (El Palacio del Molino del Arco); són a Palazuelos de Eresma, al peu de la Serra del Guadarrama i el deuen tot a Nicomedes García, un polifacètic industrial de Segòvia nascut el 1901 que va fundar navilieres, empreses d'autobusos i bancs, va ser propietari de l'agència de publicitat que va dissenyar el Toro d'Osborne, va guanyar la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball i, sí, encertes, va fundar també Destil·leries i Criança del Whisky S.A o, si ho preferiu, Whisky DYC, la més prestigiosa destil·leria espanyola.
Per què a Segòvia?
Per molt que DYC tingui ja gairebé 65 anys –es va constituir el 1958 i les primeres ampolles van sortir al mercat en 1963- allò de Nicomedes García i el whisky va començar molt abans, en concret el 1929 i quan era l'únic distribuïdor de Mahou a la província de Segòvia. Pel que sembla; i segons s'explica al llibre 50 anys DYC, l'èxit d'una marca; una partida de 100 barrils se li va desaprofitar però, en lloc de buidar-los i tirar el fet malbé, va tenir la brillant idea de destil·lar el seu contingut i añejarlo després en botes de roure. El resultat va ser semblant al whisky però, explicava el rotund empresari de Segòvia, "s'assemblava, encara que no tenia tant gust de xinxes". Així, i amb aquell destil·lat, Nicomedes es va tirar bevent tota la guerra i, explica ell també, "com cada dia que passava estava millor, va tornar a mi l'interès en fabricar-lo". Es pot dir, amb tot, que García era fill de destil·lador i que la seva primera empresa va ser, precisament, la destil·leria de l'Anís la Castellana, que es fabrica encara avui en Valverde del Majano, el poble on Nicomedes va néixer el 1901. L'Anís la Castellana no és tanmateix el que ens ocupa avui, perquè la seva història dona per a una altra peça com la present. Direm, això sí, que es va començar a elaborar perquè Nicomedes, sent molt jove i treballant amb el seu pare en un magatzem de vins i licors que tenien, va comprovar que l'anís que venien millorava si el rebaixaven amb aigua de Segòvia. Aigua semblant a aquesta serviria després per elaborar whisky.
Viatge a Escòcia
En 1955,y suposem que amb aquella remesa de protowhisky de Segòvia amb origen cerveser esgotada, García va viatjar fins a Escòcia i, a la tornada, va convèncer tres amics seus catalans anomenats Puigmal de què el que avui es diu Palacio del Arco i que llavors era poc més que un vetust molí. havia de convertir-se en una destil·leria. Van arrencar amb un capital social de 55 milions de pessetes, molts diners per a l'època i el treball, l'aigua segoviana i el clima de Palazuelos van fer la resta junta, també, al cereal castellà i el sistema de doble destil·lat que Nicomedes va aprendre a desenvolupar a la mateixa Escòcia. Les primeres ampolles van sortir al mercat el 1963 gràcies a un equip de cent treballadors que, majoritàriament, mai abans no havien begut allò que elaboraven, perquè el whisky era a l'Espanya dels 60 un producte de luxe.
La història, al teu abast
Les altres coses les coneixem tots: un whisky que es mesura més que dignament amb el bourbon i els escocesos de classe mitjana i que ha posat Palazuelos i Segòvia al mapa internacional dels destil·lats. Ara, qui vulgui, pot visitar la destil·leria i gaudir d'un producte que, encara que al principi va ser rebut per més d'un esnob amb somriures de superioritat demostra avui amb totes i cada una de les seves especialitats però, singularment, amb el DYC Pure Malt, el DYC 8 i el DYC 15, que a Segòvia, a més d'aqüeductes i garrins tenen un whisky més castellà que aquell, primer anís amb què Nicomedes va descobrir com l'honestedat, la traça i l'autèntic escalfen l'ànima quan es concentren com en el que ell i els seus hereus elaboren com a ningú.