El pes —i més en nens— és un valor relatiu, però les principals taules de pesos i mesures xifren en no pas més de 40 kg el pes d'un infant de deu anys. Just això, 40 kg, és el que pesava la medusa que ha trobat un banyista a Mazarrón. 40 kg i 70 cm de diàmetre. Malgrat les seves dimensions, és menys perillosa que d'altres i, a més, és fins i tot comestible.
🪼 Els 5 tipus de meduses que pots trobar a les platges de Catalunya: No totes piquen igual
Pica?
La medusa, que havia decidit gaudir de l'estiu a Mazarrón i ha vist frustrades les seves vacances per un banyista, és un exemplar de Rhizostoma luteum. La seva picada irrita i envermelleix la pell lleument i pot generar, en casos determinats, reaccions al·lèrgiques que requereixin atenció mèdica. Altres meduses de menor mida són molt més perilloses, però si aquest estiu te'n trobes alguna d'elles, surt de l'aigua per evitar més picades, esbandeix la zona amb aigua salada i retira amb unes pinces les parts de la medusa que puguin haver quedat adherits a la pell. Després, aplica compreses fredes i recorre a algun analgèsic.
Sí, existeixen
Les Rhizotoma Luteum són meduses pròpies d'aigües fredes que van ser descrites per primera vegada el 1827. Amb tot, fins al 2012 no n'existien imatges i, com va succeir al seu dia amb els calamars gegants, hi va haver zoòlegs que van arribar a posar en dubte que existissin. Però el 2012 tot va canviar: la Xarxa d'Alerta de Meduses de l'Institut Espanyol d'Oceanografia va registrar mig centenar d'albiraments a Múrcia, Almeria, Granada i Màlaga. La seva mida i el seu pes fan molt difícil capturar-les vives i sense que pateixin lesions.
Com són?
Hi ha exemplars adults que poden arribar a mesurar més d'un metre, són de color blanc translúcid i disposen de braços llargs que acaben en un extrem gris fosc. També tenen tentacles llargs i urticants, i s'alimenten de plàncton. A més a més, són comestibles, i al Japó se'n fan servir espècies semblants per preparar amanides. El 2019, investigadors de l'Institut de Ciències Marines d'Andalusia i de la Universitat de Messina van detallar les propietats antioxidants i els valors organolèptics que té la carn d'aquesta medusa, que conté àcids grassos, lípids i molt de col·lagen. En tot cas, sembla, a priori, menys desagradable que menjar cucs, encara que sigui en forma de farina…
